Ray Charles, una de les figures llegendàries de la música nord-americana, va morir ahir a Los Angeles als 73 anys, segons un portaveu. Charles, cec des dels set anys, estava afectat per una greu dolència hepàtica i va morir envoltant de la seva família a la seva casa de Beverly Hills, va afegir el portaveu.
La darrera aparició en públic del músic va ser juntament amb l'actor Clint Eastwood el 30 d'abril passat, quan la ciutat de Los Angeles designà els estudis d'enregistrament com un lloc d'interès històric. Ray Charles va destacar sobretot com autor i intèrpret de gospel i blues, combinats amb algunes dosis de rock, i la seva cançó més coneguda és, possiblement, Georgia on My Mind, un homenatge a l'estat on va néixer el 1930.
«És devastador. Estava malalt des de feia un temps i començà amb un problema de maluc i després va tenir altres afeccions, especialment del seu fetge», digueren les fonts. L'agost del 2003 Charles va cancel·lar part de la seva gira als Estats Units per primera vegada en 53 anys, per mor d'aquest fort dolor al maluc. El desembre es va sotmetre exitosament a un transplantament. Però a la vegada li anaven diagnosticant altres malalties.
Charles, que a més a més era un gran pianista, va aconseguir un total de 12 premis Grammy, nou d'ells entre 1960 i el 1966. Entre els seus grans èxits destaquen també What'd I Say, This little girl of mine o Drown in my own tears. Ray Charles va estudiar composició musical i va arribar a dominar el teclat i el saxofó.
Per ser músic, va superar a més a més de l'obstacle de ser invident, haver quedat orfe als 15 anys i haver-se criat al sud dels Estats Units, encara dividit per la segregació racial. El seu primer enregistrament va arribar el 1951 i durant aquesta dècada es va assentar a poc a poc com a intèrpret de rythm & blues. El seu gran bot a la fama va arribar en els anys 60, especialment amb What'd I Say, tema en el qual Charles va combinar un teclat elèctric amb aires de rock.
Els crítics asseguren que Charles va ser un mestre en dominar la música tradicional negra (blues i gospel) i a partir d'aquestes tractar de rompre motles i explorar més enllà dels seus límits, per als quals no va dubtar a experimentar amb el country -un estil blan- o el rock.
A més a més de dominar el piano era un gran saxofonista. La combinació de la complexitat de les seves composicions amb una veu profunda que no amagava els problemes de la seva infantesa feia de les seves cançons petits monuments de la música. Georgia on My Mind no va ser una composició seva ni ell va ser el primer a interpretar-la, però Charles va elevar el tema a un nivell que cap altre cantant no va aconseguir assolir.
La cançó, una autèntica icona en la música nord-americanta, va ser nomenada el 1979 cançó oficial a l'estat de Georgia. Charles va influir decisivament en altres músics de generacions posteriors, com Van Morrison o Steve Winwood. El cantant va celebrar el seu concert número 10.000 en el teatre grec de Los Angeles. Charles era un músic multitalent que va tenir el rar honor d'haver estat consagrat en els salons de la fama del rytm and blues, el jazz i el rock.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.