«Gabriel García Márquez és quasi quasi esclau del poder dictatorial de Cuba i de Fidel Castro». Aquesta tesi fou defensada ahir a Palma pel professor de literatura hispanoamericana de la Universitat de Granada, Àngel Esteban, que presentà el llibre Gabo y Fidel: el paisaje de una amistad, escrit a mitges amb la filòloga belga Stephanie Panichelli.
El professor granadí assegura que «la relació de Gabo amb Fidel es produeix perquè és un home fascinat pel poder. És una persona a la qual li ha agradat des de sempre veure com una persona té poder sobre la col·lectivitat, i Castro encarna això. Aquí neix la fascinació de Márquez per Fidel».
El llibre ha assolit un gran èxit, amb un total de vint mil exemplars venuts i fins a cinc edicions. Esteban assegura que «la motivació per escriure'l va venir provocada perquè sempre ens ha cridat l'atenció com un intel·lectual de primer nivell, que sempre solen ser crítics amb el poder, és còmplice i quasi quasi esclau del poder dictatorial».
En aquest sentit, Màrquez és un home que ha hagut de cedir en moltes de les seves idees personals per mantenir la seva amistat amb Fidel, «fins i tot quan es varen produir el 1989 les execucions d'Ochoa i Antonio La Guardia, que era un dels seus millors amics a Cuba. En aquests moments ell no emet ni una sola crítica ni es talla gens amb ell».
Àngel Esteban també va explicar que «és una amistat interessada per als dos. A Fidel li interessa que un premi Nobel com Màrquez doni prestigi a la Revolució, que és un fet que no ha aconseguit ni Guillén ni Carpentier ni Lezama. Márquez reforça la seva projecció externa amb les declaracions i amb el seu prestigi. És un intel·lectual que pot servir-lo. Per la seva banda, Fidel va ajudar García Márquez a aconseguir el seu premi Nobel. No ho hauria necessitat, perquè per si sol ho hauria aconseguit, però el seu compromís polític amb el bloc de l'Est el va ajudar a rebre el premi el 1982».
El professor també va explicar que «en aquests moments García Márquez dóna suport per amistat a un règim en el qual no creu. En els anys seixanta i setanta assegurava que el socialisme era la millor manera de govern possible per a Cuba i per Amèrica Llatina. Ara ja no ho creu. Hem de pensar que aquesta actitud ara no té cap benefici, però en els setanta i els vuitanta sí; li va servir per ser Nobel ben jove, maldament ho mereixés».
Malgrat el suport al dictador cubà, Esteban reconeix el paper compromès del Nobel colombià amb moltes de causes «com pugui ser, per exemple, el posicionament en contra del narcotràfic o les gestions amb els Estats Units per evitar el bloqueig a Cuba. Només és estrany el suport a Fidel Castro i la seva dictadura».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.