M.À. LIMÓN.París.
La bona nova d'una expedició balear -probablement la primera de la història- desplaçada a París per honorar la memòria del doctor Mateu Orfila (1787-1853), s'ha vist acompanyada per la mala nova del tancament imminent del Musée Orfila. Si les autoritats de l'Acadèmia de Medicina han obert per als illencs salons i arxius a fi de contribuir al record del científic, les autoritats universitàries de París V, custodis del Musée Orfila, han barrat portes i finestres de manera que el vell recinte s'ha sumit en la fosca. La cloenda dels actes commemoratius del 150è anviersari del decés del toxicòleg maonès ha hagut de coincidir amb la desaparició del més famós gabinet d'història d'anatomia mèdica del món.
França l'ha servat des del 1847 ençà, però la manca absoluta de funcions pedagògica i formativa per als estudiants d'avui dia i, a més, la solitud permanent de les sales la major part de l'any, han aconsellat la seva desaparició. Eren de plànyer els molts de centenars de metres quadrats que, ben mirat, falten per a altres funcions universitàries més punyents. És, en efecte, massa superfície perquè només la soledat hi habiti, entre oblits i silencis com a rei i reina d'un temps pretèrit. Una part de les converses -disteses i amistoses, de bons amics- del president de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, el doctor Alfonso Ballesteros, i el seu col·lega francès, el professor Claude Boudène, ha girat al voltant de l'afer del tancament del museu.
Passadissos i racons van plens de busts de marbre, formant una cort estàtica i freda d'il·lustres pares de la medicina francesa. Fet el natural recorregut per les dependències, i després d'haver admirat un retrat del doctor Orfila amb togues vermelles i negres que penja a la biblioteca, el seu president ha ofert un brindis als balears. Hi ha hagut després el preceptiu intercanvi de regals institucionals. S'hi han pronunciat paraules de cortesia recíproca que han permès d'atansar una bona amistat corporativa bilateral entre totes dues acadèmies, a banda, és clar, de la cordialitat que ha produït també en les autoritats polítiques presents que hi han portat la representació de la ciutat i de l'illa natal d'Orfila.
La delegació balear va arribar a París ahir horabaixa. La integren 37 persones, entre viatgers particulars i autoriats polítiques. Entre altres, hi participen el director general d'Acreditació i Avaluació de la Conselleria de Salut, Jaume Orfila; i, en representació de Menorca, el conseller insular de Cultura, Mateu Martínez, i el regidor municipal de Maó, Bartomeu Febrer. La delegació va ser rebuda a la seu de l'Acadèmia Nacional de Medicina de França. Hi féu d'amfitrió el president Boudène, acompanyat pel secretari perpetu de la corporació mèdica, el professor Jacques-Louis Binet. L'Acadèmia, al bell mig del barri Llatí, cor del París universitari, ocupa un edifici de pedra blanca, de línies rectes i de gust neoclàssic.
Va ser fundada el 1820. A l'interior, sorprenen les escales imperials folrades d'estores de llana. Disposa de salons molt ben moblats, amb quadres de grans vases daurades, a les teles dels quals s'hi retraten figures egrègies, en general de posat majestàtic -un pèl arnat, si va a dir ver- que evoquen de sobte els estils indumentaris dels temps decimonònics; o fins i tot d'abans: del set-cents, amb tota l'habitual pompa il·lustrada i racionalista guardant la mirada de tan sobergs personatges de les ciències mèdiques.
Fet, més tard, el comiat amb el cerimonial propi del francès quan hi fa d'amfitrió, la delegació balear s'ha reunit en un restaurant d'anomenada europea, si més no per a la cultura gastronòmica i de la restauració. La dada precisa és que Le Procope, en efecte, és considerat el restaurant més antic del continent. Fundat el 1686 és, talment com esbomba la propaganda, «le rendez-vous des arts et de lettres». Pels seus menjadors, decorats amb gust historiat, hi han desfilat figures de relleu immortal de la història gloriosa de França, tant de la França creadora i artística com de la França liberal i revolucionària. Judicau-ho, si no, a la vista d'aquests noms esmentats a l'atzar: Rousseau, Balzac, Hugo, Anatole France; o, del segle de les llums, Diderot, D'Allembert o Voltaire.
Quant al camp polític, hi han menjat -i discursejat llargament, ardentment- homes com Robespierre, Danton o Marat. Una mica més de quaranta comensals, inclosos els col·legues mèdics de França, han compartit, per tant, un sopar molt de la terra -vull dir de quantitat minimalista i d'admirable presentació damunt el plat. Tot seguit, han brindat tots plegats a les postres i, fet i fet, han quedat citats avui dematí a Montparnasse. Al cementeri, la delegació balear hi desenvoluparà la cerimònia d'honor al doctor Orfila. Es reuniran al peu del monument funerari per a la descoberta de les obres de restauració de la tomba, on reposen les despulles del menorquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.