El president de la Caixa, Josep Vilarasau, assistí a l'acte inaugural al Gran Hotel.

TW
0

P.GIMENEZ.Palma.
No va ser fins al segle XX quan pintors com Picasso, Derain i Modigliani, atrets per l'exotisme, reivindicaren el gust per l'art africà. L'occident diposità llavors la seva mirada a un tipus de producció que, fins l'arribada a Àfrica dels europeus, pal·liava la manca de l'escriptura i permetia la representació de les creences religioses d'aquests pobles.

La seva contribució ha estat decisiva per realitzar una selecció de peces, «de simbologia religiosa», «que mostren diverses representacions d'un mateix tema: la figura humana». Albert Casas, comissari del muntatge que s'estrena a l'Illa, explicà que aquest és el nexe d'unió d'unes obres «relacionades en la seva majoria amb els rituals de les societats secretes i el culte als avantpassats» de les ètnies seleccionades per aquesta exposició.

Per transmetre la mateixa passió que sentiren els grans mestres de les avantguardes per l'art africà, la Fundació la Caixa inaugurà ahir a la seu de Palma una exposició que reuneix 166 peces de diferents ètnies de l'Àfrica central i occidental. Àfrica, la figura imaginada, títol de la mostra que serà al Gran Hotel fins el 29 d'agost, és una exposició organitzada i produïda per l'entitat «expressament per a Palma», en col·laboració de centres de prestigi com el Museu Nacional d'Antropologia de Madrid, el Nacional d'Etnologia de Lisboa i el British Museum de Londres, entre d'altres.

Així, el muntatge s'ha concebut com illes estilístiques independents, que formen un recorregut de nord a sud del continent a partir de la visió de peces creades per les ètnies dels Dogon, Bamana, Senufo, les tribus de l'oest de Costa d'Ivori, Baulé, Benín, Fang, Kota, Kongo, Bembe, Chokwe, Mbala, Luba, Songe, Lulua i Tabwa.

Acompanyat pel director de la Fundació la Caixa a les Illes, Jaume Martorell; el delegat de l'entitat a Balears, Josep Montclús; i la directora d'arts plàstiques, Imma Casas; Albert Casas destacà la importància de comparar la visió de cada illa representada «per reconèixer la versalitat dels artistes i la riquesa estilística» de les peces.

El comissari explicà que, precisament «el desconeixement de la nostra estètica i dels nostres cànons de representació» per part dels pobles africans va ser decisiu perquè l'occident es fixàs en «una forma lliure» de creació. «Els artistes africans representaven el cos de forma intituïtiva i amb gran llibertat. Seleccionaven parts del cos, que, després, fent ús de la mateixa llibertat, representaven en traços esquemàtics, de forma estilitzada o de forma abstracta» segons la conveniència, afirmà Casas.

«Així com durant l'Edat Mitjana a Occident l'art era molt homogeni, la varietat en la producció dels pobles africans enriqueix el seu misteri». Tanmateix, «sempre hi havia un tot coherent» en la representació «d'aquests éssers invisibles». Esperits i avantpassats «expressaven els valors ideals dels humans», destacà el comissari, i eren concebuts de forma que poguessin ser reconeixibles en el seu context. Tatuatges, joies i d'altres elements servien en aquesta funció.