L'Arxiduc Lluís Salvador havia creat el costum de celebrar cada any, en els seus dominis de Miramar, una festa en honor de Ramon Llull, a la qual hi eren convidats personatges il·lustres, artistes i literats. La solemnitat tenia lloc encara que el propietari d'aquella zona riberenca es trobàs absent i això gràcies a l'home que fou la seva mà dreta, Francisco Manuel de los Herreros:
«El passat diumenge, com és costum, se celebrà la gran festa religiosa i popular que el senyor d'aquella venerable possessió, l'Arxiduc d'Àustria, Lluís Salvador, ha restaurat, millorat i enriquit amb doblers de la seva butxaca, tenint-la oberta al llarg de l'any a mallorquins i estrangers, per tal que vagin a gaudir de franc de totes aquelles belleses i es puguin passetjar pels paratges santificats per la vida eremítica del gran Ramon Llull i per la innocència de la Beata Catalina. Enguany, el senyor es trobava fora de Mallorca però fou substituït pel seu administrador i apoderat el senyor Herreros, que es va desfer en tota mena d'atencions per quedar bé amb tothom...».
És evident que el periodista que cobria la notícia tenia les seves limitacions expressives. Els adjectius de la premsa mallorquina d'aquella època són, ben sovint, gratuïts i sobrers. Però hi havia bona voluntat i no es podia demanar més cera que la que cremava...
«De les misses resades a l'oratori, es cantà la major amb tota solemnitat, oficiant-la el nou rector de Valldemossa, senyor Tomàs, i predicant el sermó amb bell mallorquí Don Nadal Garau. No mancaren bons cantants dirigits pel senyor Torres, ni concurrència dels pobles veïns, ni els ermitans, ni algun estranger amic d'estudiar el poc que tenim encara de bo i virtuós a Mallorca. Acabada la festa religiosa, els assistents començaren a dinar a la gran sala baixa, fent-se tres o quatre torns d'una vintena de coberts cada vegada. És cosa curiosa que es menja dempeus, una gran idea per apressar-se, servint-se tots, senyors i pobres, clergat i seculars, homes i dones, els mateixos guisats i cuinats, en quantitat grossa, bona, prou per a tothom, i també vi...».
La festa seguia panxa plena. L'Arxiduc era lloat com home generós i mallorquí d'adopció...
«Horabaixenc es va fer el ball de pagesos sobre una esplanada coberta amb espès brancam d'alzina, just sota les cases. El so de les guitarres, violins i castanyoles, els confits i els dolços repartits entre les balladores i l'animació de la bona gent que viu tot l'any de la feina que li donen els majorals i arrendadors de les possessions de l'Arxiduc, valen bé la pena d'esser descrits. I aquesta festa, tan pròpiament regional i mallorquina, tan generosament creada i sostinguda per un príncep devot, admirador de la gran fama del savi màrtir Ramon Llull i aquest noble i pietós homenatge degut a la seva memòria, passa desapercebut per a la majoria dels fills d'aquesta illa...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.