Mallorca era encara terra d'emigrants. Les crisis econòmiques, la manca de feina i una administració pública unes vegades ineficaç i altres corrupta, obligava molts fills de l'illa a marxar arreu del món a la recerca d'alguna fortuna. Uns tenien bons braços i altres bona intel·ligència. Uns entregaven totes les forces físiques de la jovenesa i altres, sabent fer, com vulgarment diuen, el cap viu, muntaven negocis i empreses del no-res. Aquell mes de juny, en aquestes dates, un personatge singular tornava a Mallorca per tal d'abraçar els seus pares i familiars. Era el famós boxejador Young Marti. Sota aquest pseudònim, Gregori Vidal.
Nadiu de Palma, i més concretament del carrer dels Apuntadors, fill de pagesos de Santanyí, aquest esportista es donà a conèixer a Marsella i Seta, dues poblacions franceses molt freqüentades per comerciants mallorquins, especialment sollerics. Allà aconseguí una certa fama que el dugué a lluitar pels «rings» de les principals ciutats d'aquell país. Els diaris parlaven d'ell, encara en lletra petita, fins que trepitjà els quadrilàters de París. Fou llavors quan la premsa esportiva dedicà amples espais a les seves victòries. Arribà el moment de viatjar a Amèrica, Els seus «mànagers» li prepararen combats a Lima i altres poblacions, on va vèncer Lencinas, Lázaro Gil i Trillo. Però la definitiva consagració s'havia de fer a «la Meca» de la boxa, és a dir, Nova York, on gràcies a més victòries era nomenat «challenger» al títol mundial de la seva categoria.
En un article publicat al diari Ultima Hora, quan la visita a ca seva del campió, llegim: «Debutà a Nova York, essent el seu adversari Matty White, al qual va vèncer netament per punts. Seguidament se li oposà el suec Johnny Erikson. Després d'una aferrissada lluita, el matx fou declarat nul. A la vista, però, dels seus èxits repetits, se li concertà un combat amb Joe Scalfaro, l'únic que havia aconseguit abatre i igualar el matx al cubà Kid Chocolate. Vidal tocà l'americà amb tan preciosa i formidable esquerra a la barra que l'envià a la lona. Aquesta victòria donà els seus resultats, i pocs dies després li organitzaren un combat amb Kid Chocolate. El nostre púgil guanyà la brega, encara que els jutges donaren la victòria al cubà. En el combat per al Campionat Mundial dels pesos gall lluità amb el negre panameny Alf Brown. Va perdre a causa d'una ferida al nas provocada en el combat anterior; el seu adversari ho sabia i el copejà moltes vegades en aquell punt, de manera que Vidal no tenia més remei que cobrir-se sense poder atacar i dominar el contrari».
Gregori Vidal, En Gori, tingué aquí uns dies d'homenatges. Se'n tornà a córrer món. Pocs anys després esclatava la nostra guerra civil...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.