«Que no assassinin la cultura»

Amb el treball, preproduït el passat agost, la banda liderada per Lluís Gavaldà s'ha situat els darrers dos mesos en la llista oficial dels més venuts a l'Estat espanyol. Un èxit que els omple d'orgull, més si es fa la reflexió que a Espanya no han «venut ni un sol cd». Tot i així, amb 40.000 còpies venudes en els quatre mesos que Agost està al mercat i que «les crítiques han estat més bones que mai» cap emissora espanyola, «ni tan sols per curiositat», s'ha interessat per saber qui són o què fan.

Aquest fet fou possat en relleu per Gavaldà i el bateria del grup, Joan Reig, com a evidència del panorama musical en català. I és que, segons digueren, «a nivell creatiu la producció està millor que mai, amb tot tipus de propostes més enllà del rock, però mai no ha estat pitjor la situació per als músics en català a l'hora de poder fer arribar les seves creacions al públic». Reig i Gavaldà feien aquesta observació sense obviar que «les esperances en el tripartit de moment no s'han complert» i critiquen els governants per no adonar-se que «actualment és quasi impossible que un disc en català s'escolti a una emissora o televisió i que això és el pitjor que pot passar a la nostra cultura, és el camí per acabar amb ella, assassinar-la», sentencià Reig.

Ambdós integrants d'Els Pets recordaren experiències com la de SOM Ràdio, tot i el seu final «vergonyós», com a exemple de la discrimació positiva que necessita la nostra cultura, almanco fins que «cantar en la llengua pròpia sigui una opció normal» o que Espanya superi «l'assignatura pendent i assumeixi que les diferents cultures que té són una riquesa».

De tota manera, tot i trobar-se amb aquest panorama, Els Pets consideren que són «uns privilegiats». Amb Agost la banda amplia el ventall estilístic a través de dotze temes que aconsegueixen transmetre l'estranya sensació de trobar-se amb un grup diferent i alhora perfectament reconeixible. Agost ha estat produït pel nord-americà Brad Jones, qui ha alterat «el mètode habitual de treball» del grup a l'hora de confeccionar un disc.

El resultat, segons Gavaldà, és un compacte «amb molta frescor, espontaneïtat, que fuig dels tòpics rockers i que cada cançó és una sorpresa en relació amb l'anterior».