Les constitucions dels jesuïtes (1558)

Miquel Ferrà i Martorell03/06/04 0:00

El pare Jeroni Nadal i Morey (1507-1581), deixeble i braç dret de sant Ignasi de Loiola, a qui va confiar els primers càrrecs de la Companyia de Jesús per ell fundada i quan aquesta començava a créixer fins a estendre's com un llençol d'espiritualitat per tot Europa, era, com molt bé investigà l'historiador Gili Ferrer, descendent d'Artà, tant per la branca paterna com materna. Escriptor d'acurat estil, mestre de teologia i llengües, entre d'elles l'hebreu, seria, mort sant Ignasi, superior general. Morí a Roma un 26 de març, amb fama de santedat i de saviesa. La seva participació, en aquestes dates, en la redacció de les constitucions de la Companyia, on hi restaven reflectits els objectius bàsics, dels quals n'és el document més important la Ratio studiorum, principal aportació jesuïta en matèria pedagògica, definitivament acabat d'escriure el 1599.

Però com explica l'historiador Alfonso Capitán Díaz: «Fou el pare Nadal el primer que volgué organitzar els estudis dels col·legis de la Companyia. Els seus escrits De studiis Societatis Iesu, quan era rector del Col·legi de Messina, i Ordo Studiorum, quan regentava el Col·legi Romà, donen fe d'aquesta preocupació pedagògica». Amb tota justícia, el pare Nadal té un carrer, i més que carrer, carreró, breu i antic, que va de la placeta del Call al carrer de Sant Francesc, dedicat a la seva alta figura religiosa i intel·lectual. Carreró de l'antic call Major per a recordar «lo reverent sermonador», com li deien els mallorquins, ja que l'oratòria era un dels seus gèneres més destrament dominats. Observant el quadre de la seva genealogia, que és necessari agrair al ja esmentat historiador Antoni Gili Ferrer, observam com entre els avantpassats del pare Nadal i les persones de l'entorn familiar, hi havia un poc de tot: el cirurgià Esteve Nadal, que fou l'avi patern del jesuïta, posseïdor dels béns i heretat de Joan Blanquer, casat dues vegades, pare de set fills, entre els quals hi figuraven capellans o frares. Una filla, Mateva Nadal i Servera es casava amb un personatge de probable ascendència xueta, Miquel Valls, i era aportada entre els doblers i béns de la dot, una possessió a Campos que «va ser de N'Abram». Un altre parent ens deixa veure que pertot hi ha de tot, com és el cas de mossèn Jaume Morey, que era familiar del Sant Ofici de la Inquisició. Un Antoni Nadal era notari. I en aquell entorn veim potecaris, donzells, escriptors, sabaters, paraires i com ja hem vist, principalment, clergues...»

El carrer del Pare Nadal ens mostra un dels murs o façana lateral del casal del marquès de la Cueva, i també alguns finestrons antics amb reixats, habitatges mig subterranis i poca cosa més. Hem de reconèixer que aquells jesuïtes de primera hora eren autèntics savis lluitadors: Ignasi de Loiola, Jeroni Nadal o Francesc Xavier, que veim en el gravat.