«On són els més de tres-cents llibres que han desaparegut?». La pregunta se la fa Carlos Coco Meneses quan comença a explicar la seva història. És singular. Els protagonistes són mil llibres que un bon dia sortiren de la seva llar i dels quals només en sobreviuen set-cents de localitzats i catalogats amb tota certesa a la biblioteca de Comissions Obreres.
Un dia avisaren l'escriptor que els seus llibres anirien a parar a la biblioteca del nou pavelló de la Policia. El centre es va inaugurar i el cert és que els seus volums hi aparegueren, però dins capses «perquè al centre no hi ha biblioteca», assegura.
«Tot va començar el 1989. Jo llavors vaig preparar una biblioteca bàsica, extreta de la meva personal, amb novel·les i amb narrativa, bàsicament. La vaig cedir a la Cambra de Comerç durant vint anys. Però en passaren deu i el 1999 em digueren que havien de fer obra. Em tornaren tots els llibres en perfecte estat».
I aquí va començar el periple. L'escriptor es va trobar amb l'aleshores batlessa de Calvià, Margarita Nájera. Li va oferir els volums. «Ella els va acceptar encantada». Però la realitat és que passaren sis mesos fins que algú anà a cercar-los. «Per sort tenc els albarans i puc demostrar tota la història. Els llibres arribaren a Calvià el 2000. Després es va viure un procés kafkià, perquè ningú no sabia res dels volums», explica.
Al literat no li quedà més remei que la pressió per recuperar aquests volums. Després d'un intercanvi de cartes, fins i tot amb l'actual batle de Calvià, Carlos Delgado, Meneses rebé la definitiva. «La cap del servei de biblioteques assegurà que me'ls tornava perquè hi havia llibres obsolets i que ja tenien repetits. Jo això no ho entenc, no sabia que les novel·les caducassin». Entre aquestes obres hi ha narracions com La saga fuga de JB de Gonzalo Torrente Ballester o Dos días de setiembre de Caballero Bonald, per esmentar-ne només dos exemples.
Meneses es va posar en contacte amb Comissions Obreres, «gent que sí que estima els llibres». El sindicat va acceptar la cessió i se'ls va endur a la seva biblioteca. «La bibliotecària de Calvià havia decidit quedar-se un total de 141 exemplars i tornar-me els altres. Així, n'hi havia d'haver devers 850. Però la sorpresa arribà quan des de Comissions Obreres se'm va notificar que havien rebut els llibres i que una vegada catalogats i fitxats amb prou feines superaven els 700. És a dir, que 150 llibres s'han perdut pel camí en aquests tres anys i mig», detalla.
L'escriptor es va mostrar molt dolgut per aquest fet, «que demostra l'escassa sensibilitat cap a la cultura per part dels nostres polítics». Tot i aquest rebuig, Meneses continua decidit que, quan mori, la seva biblioteca quedi a Mallorca. «El que hauré de fer és cercar un poble que la vulgui, que tengui sensibilitat i que s'evitin casos com aquests, en els quals es perden els llibres i ningú no sap on són».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.