Els darrers guanyadors dels Premis Ciutat de Palma únicament en
català, Emili Bayo i Hèctor Bofill, criticaren ahir amb duresa el
fet que el Consistori palmesà no convocàs cap roda de premsa per
presentar les seves obres com sí que ho havia fet en anys
anteriors. Bofill, a més a més, va explicar que «confii a ser jurat
del premi Joan Alcover, l'any que ve, encara que si és cert que la
gent del PP toca gaire més el premi estarà signant el seu
certificat de defunció».
Així mateix, Bofill explicà que «com menys reconeguin el
pluralisme més poder aniran perdent i crec que mantenir els premis
en català seria una bona manera de mantenir el pluralisme». Emili
Bayo i Hèctor Bofill presentaren ahir a Palma, a la Fira del Llibre
i en un acte organitzat de manera exclusiva per l'editorial Moll
-segons informació facilitada per la Fira- la novel·la L'edat de
les paraules i Les genives cremades.
El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Rogelio Araújo,
va manifestar a Diari de Balears que «no s'ha fet una presentació
als mitjans de comunicació perquè es va convenir amb l'editorial
que s'enviaria un fax per convidar a l'assistència a la
presentació. A més, avui dematí -ahir- els llibres encara no
estaven llests i hauria estat estrany presentar els volums sense
tenir-los. Així mateix, hi havia dificultats perquè aquesta
presentació hauria coincidit amb la reunió de grup dels
dilluns».
Sigui com sigui, el cas és que els autors explicaren a Diari de
Balears les seves obres. Bayo comentà que «L'edat de les paraules
és un diàleg amb el present viscut i amb el passat literari del
protagonista, una exploració personal. El protagonista, el 1975, té
tretze anys, el moment en què determinades paraules creixen i es
fan grans. Són paraules com amistat, amor o noia. Per això el títol
era l'adequat».
La novel·la de Bayo té la particularitat que és farcida de notes
a peu de plana. «Aquestes notes remeten a lectures que expliquen
l'evolució del personatge». Aquestes lectures fan referència als
clàssics de la literatura de tots els temps, moltes de vegades
col·locats de manera injusta en les col·leccions de literatura
juvenil.
Per la seva banda, el poemari de Bofill explica en dues meitats
ben diferenciades el desig i la realitat. En la primera, titulada
Un mur de roques blanques, mostra «amb poemes curts» un possible
paradís terrenal. El protagonista de les composicions s'ha exiliat
a una illa de la Mediterrània on inicia una nova vida amb dues
al·lotes de noms simbòlics. D'aquesta manera, instaura un nou ordre
emocional, sexual i sentimental.
En la segona, l'anomenada pròpiament Les genives cremades, s'hi
narra un lament per les condicions de la vida quotidiana i surten
totes les misèries d'una parella que es maltracta, se separa i es
retroba per insultar-se de manera constant. «Tota aquesta part s'ha
narrat amb un llarg poema de 300 versos composts en decasíl·labs
rimats».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.