Un pont sobre l'Ebre (1938)

Des del mes de març els exèrcits del general Franco s'han llançat a una estratègia de gran importància: la campanya d'Aragó, que té per objectiu separar Catalunya de Madrid i València, sobre la línia de l'Ebre. Aquesta operació començà en el Baix Ebre, a la zona de Casp i Alcanyís, es feia un avanç per la Vall del Segre i Lleida queia en mans dels franquistes. Fins el 24 de juliol, la República perd terreny a la zona. Les evacuacions són seguit, seguit, i també les retretes dels milicians. Entre aquestes confuses columnes de fugitius i evacuats, un periodista nord-americà cobreix complida informació del drama. És Ernest Hemingway (Oak Park, Illinois, 1899-Ketchum, Idaho, 1961), que ens relata, posant en primera persona el testimoni d'un membre de les Brigades Internacionals, que «un home vellet amb ulleres de muntura d'acer i la roba plena de pols s'havia aturat a una vorera del camí. Una renglera de pontons travessava el riu i carros, camions, homes, dones i nins ho creuaven en aquell instant. Els carros, estirats per mules, trontollaven sobre la ribera que feia costa amunt, en sortir del pont, i els soldats donaven ajut als carreters amb la seva empenta sobre els radis de les rodes. Els camions pujaven i s'allunyaven ràpidament, i els camperols caminaven, amb gran esforç, per dintre de la polseguera, soterrant-se fins als turmells. Però l'home vellet restava en el seu lloc, sense moure's. Estava massa cansat per seguir endavant. La meva tasca consistia a creuar el pont, explorar-ne el cap i comprovar fins a quin punt havia avançat l'enemic. Després de realitzar aquesta feina vaig tornar pel pont. Ja no hi havia tants de carros i era poca la gent que el creuava a peu. Però el vell restava allà, sempre seguit.