La memòria i el desig, eixos de la novel·la d'Ednodio Quintero

Fan declarat del pop i de la literatura japonesa, l'autor venençolà assegurà amb rotunditat: «La meva obra no té gens de realisme màgic sinó que, per contra, parteix d'altres premisses. Tanmateix -continuà explicant-, no he perdut mai el referent del meu llogaret. Vaig tenir la sort de viure en un poble per on no passava el temps aturat en els segles XV o XVI per després habitar el segle XXI. Vaig mirar el món des del meu llogarret, i ara mir el meu llogarret des del món. El realisme màgic és un estil del qual tot ja s'ha dit», afirmà.

Quant a l'argument, «la novel·la explica la història d'un home que descobreix un manuscrit, en el qual es veu reflectit ell mateix quan tenia 30 anys menys». L'escriptor en justificà el fil conductor perquè «sempre anam a la memòria, però també tenim el desig de viure. De continuar vivint».

En opinió de l'escriptor, Mariana y los comanches «tanca una profunda reflexió sobre el procés creatiu, encara que també s'hi aborden temes com la bisexualitat, l'incest o la cultura dels anys seixanta». Però, a més, reflexiona sobre altres aspectes: «Això dels comanxes no és una referència antropològica, sinó que fa referència a un bar, a un punt de trobada», finalitzà.