La pintura va ser concebuda per Félix Piagé en el moment d'inaugurar el teatre el 1860.

TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
S'alça a devuit metres del sostre per cobrir la superfície de l'edifici, com si aquest fos a cel obert. Entre els niguls s'endevinen muses femenines, al·legories de la música, la dansa, el drama i les arts. Enmig, tancant el cercle, una quadriga triomfal. La pintura que el 1860 Félix Piagé concebia per adornar el sòtil del Teatre Principal de Palma serà objecte d'una detallada i dificultosa restauració amb motiu de les obres de reforma de l'edifici. Detallada perquè aquest serà el primer pic que el llenç se sotmetrà a un rigorós treball de recuperació. I dificultosa perquè haurà de ser desmuntada i traslladada a un laboratori per peces, en un procés que s'ajornarà almanco quatre mesos abans de poder iniciar-se les tasques de recuperació.

Seguint els criteris de tres empreses especilitzades (dues de madrilenyes i una de sevillana), els responsables del Principal s'han deixat assessorar sobre la tècnica demaruflage, la més apropiada per aconseguir els objectius de recuperació.

L'administrador del Teatre Principal, Miquel Vidal, explicà que l'adjudicació dels treballs per poder dur a terme la restauració de la pintura de Piagé (artífex d'altres detalls decoratius com l'embocadura de l'escenari) serà el punt de partida per a la resta de les actuacions que s'han d'escometre al Principal. Tanmanteix, per tal d'avançar els treballs, la pintura ha estat ja sotmesa a un exhaustiu estudi i anàlisi de patologies per tal de traçar un esbós de les mesures que el concurs exigirà a l'empresa adjudicatària i que establiran les bases de la restauració.

Aquesta tècnica «consisteix a desprendre la tela del sòtil» per poder ser transportada. Així, es procedirà a muntar una bastida «seguint les instruccions de l'empresa que executi la retirada de la pintura» per tal d'injectar-hi tota una sèrie de productes químics «destinats a anul·lar la cola que sosté la tela». Quan el suport comenci a perdre la subjecció, «es procedirà a fer una consolidació del que hi ha damunt la tela, sigui pols o pintura, per garantir que no es pugui perdre res», assegura Vidal. Val a dir que, amb aquest objectiu, també s'ha realitzat un detallat reportatge fotogràfic del llenç.

Arribat a aquest punt, la superfície, d'aproximadament «300 metres quadrats», es dividirà a partir d'uns talls perperndiculars d'un metre de distància. Cada part serà enrotllada en tubs de 40 centímetres de diàmetre, protegits amb goma-escuma». Així sortirà el total del llenç del Principal cap al laboratori on es desenvoluparan els treballs de restauració de la tela en profunditat. «Es tractaran les humitats i es tornaran els colors originals de l'obra», afirmà Vidal. No és necessari dir que per tornar la pintura al sòtil del Principal s'haurà de seguir el mateix procés a la inversa.

Coneixedor de tots els detalls del Principal, Vidal explicà que a hores d'ara «la pintura, feta en tela de lli, està aferrada a un suport de fusta en arpillera». Els estudis, molt acurats, pareixen també confirmar que la zona central, on s'ubica la imatge de la quadriga, «és un afegit posterior a l'obra de Piagé», com també ho podrien ser els medallons que envolten la pintura, «tal vegada afegits posteriors que es feren per enriquir la pintura».

Vidal resta importància a la qualitat de l'obra, el valor principal de la qual es troba en el fet de ser l'original amb la qual es va inaugurar el teatre. Per això, una vegada completada la restauració, se li vol donar major importància mitjançant una il·luminació especial, «que la faci desaparèixer en el darrer moment, just abans que la sala quedi a les fosques».