TW
0

A.B./J.M.S. Manacor.
El somni de les fans incondicionals d'Àlex Ubago es va fer realitat dissabte a la nit a Manacor. Passaven cinc minuts de l'hora prevista per a l'inici del concert (22.35) i s'apagaren els focus. Un crit que semblava sortit d'una mateixa gargamella tronà d'enmig del públic just en el moment en què començaven a sonar les primeres notes d'Ahí estaré. Àlex Ubago sorgí d'entre el fum artificial com una aparició i tal com és, senzill i sense grans ostentacions, encisà les 4.000 ànimes que havien passat per taquilla.

L'emoció del públic era ben justificada. Una mostra n'eren un grup d'al·lotes que havien arribat de Palma amb autocar i que esperaven en la primera fila des de les onze del matí per aconseguir una mostra d'afecte, una aclucada d'ull, un gesta de complicitat per sentir-se, només un moment, les nines dels ulls del seu ídol.

El cantant de Donostia no decebé en un concert rodó i amb els temes interpretats de manera especial perquè no caigués la màgia de la nit manacorina. Ubago interpretà el millor dels dos discs que de moment té al mercat: ¿Qué pides tú? i Fantasía o realidad. Temes com ara Vuelve o A gritos de esperanza embogiren el públic, que no aturà de moure's i d'interpretar els temes fins i tot amb encenedors encesos si calia.

El recital va tenir moments estel·lars com quan, després del primer i únic bis, Àlex Ubago es va asseure a l'escenari -més a prop encara de les fans- per cantar Sin miedo a nada. Fou l'inici del final d'un concert que durà quasi dues hores però que a la majoria semblà curt.

Les més afortunades tengueren l'oportunitat de conèixer en persona el cantant, que signà autògrafs i dedicatòries a camisetes i fotografies, davant l'emoció irreprimible de les fans.