-Em vaig assabentar de l'existència d'Augiéras per Enrique Juncosa, que em va recomanar El viaje de los muertos. Em va agradar la seva manera tan salvatge i espiritual d'interpretar el món, la manera que tenia de narrar i d'oferir la seva pròpia vida, no com la típica biografia de dades i dates, sinó des de les seves impressions viscerals davant del que li succeïa. També em va agradar l'exotisme de l'entorn i les seves implicacions polítiques, el Sàhara algerià mentre s'hi començava a gestar la revolució. També em va motivar Miquel Barceló, gran coneixedor d'Augiéras. Moltes vegades, rastrejant l'obra del pintor francès, ha anat canviant quadres seus per quadres del pintor francès.
-Bárbaros de Occidente és sobretot fidel a l'esperit d'Augiéras. L'ambició de voler abraçar el seu món complet és el que m'ha duit a mesclar set de les seves novel·les, totes de caràcter autobiogràfic, per donar-ne així una dimensió més global. Tanmateix, tot i recórrer a experiències de tota la seva vida, la història se situa en una sola època i en un únic marc geogràfic.
-Potser després de veure la pel·lícula, hi haurà gent que se n'anirà amb la impressió que Augiéras era un boig, altres un místic, altres un aventurer. És algú molt complex i aquesta complexitat és una de les seves majors virtuts. Henry Miller, referint-s'hi, va escriure que quan a les ciutats comencin a morir els poetes sempre hi haurà llocs on podran subsistir. El desert n'és un, crec, i a Augiéras el veig sobretot com un poeta. Si les paraules de Miller, en defensa d'un món més espiritual, abans ja tenien sentit, avui dia en tenen molt més.
-Com arribàreu a la figura de François Augiéras i per què us va atreure?-Quan decidíreu convertir-ho en un film?
-L'estiu passat vaig decidir escriure un guió per a una pel·lícula després d'estar més de deu anys llegint els llibres d'Augiéras i cercant materials relacionats amb ell, tant literaris com pictòrics. Em vaig ajuntar amb un jove cineasta algerià, Hamid Krim, i hem escrit Bárbaros de Occidente.
-Es tractarà d'una obra fidel a la vida d'Augiéras?-On situau l'acció?
-L'any 1945 al Sàhara algerià, quan Augiéras, amb només 20 anys, deserta de la Marina i fa el seu primer viatge al Sàhara, travessant el desert a la recerca de la protecció del seu oncle, un coronel retirat al Golea. Hi he afegit un element polític poc present en l'obra d'Augiéras: la rebel·lió algeriana que es començava a gestar llavors i que desembocaria en una de les guerres més cruentes del segle passat. Aquell teló de fons de la revolució contra l'imperialisme colonial francès és un tema imprescindible, perquè ajuda a mostrar la importància política del transgressor, de bàrbar d'occident com s'anomenava Augiéras, i il·lustra perfectament la confrontació entre la vella Europa i el primitivisme del Sud. Una mica semblant a l'enfrontament actual entre l'anomenat món democràtic i la seva manipulació sobre el món àrab.
-Com presentareu François Augiéras? Quines facetes en destacareu?
-Serà un retrat intimista o global?
-Al guió hi ha cinc personatges principals, tres dels quals són europeus i dos, àrabs. Tanmateix, els cinc personatges són el mateix personatge. Tots participen en certa manera de l'esperit de François Augiéras. Com si tots fossin fets del mateix, encara que amb les variants que donen l'edat i les influències de l'entorn específic de cadascú. És com si se m'encarregassin la biografia d'algun famós amb motiu d'un centenari i en lloc de preocupar-me de donar-ne totes les dades biogràfiques importants amb la seva cronologia, em centràs a transmetre la manera de veure el món d'aquesta persona i que els personatges en participin.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.