Píndoles màgiques (1913)

30/05/04 0:00

Els diaris locals anuncien, alguns en primera pàgina, unes píndoles màgiques. Estava ben de moda en aquell temps, com ara mateix, que en acabant el mes de maig i començar a fer calor, les farmàcies i els apotecaris oferissin elixirs que feien miracles i productes que ho guarien tot. Solien esser de fabricació estrangera i, no poques vegades, el venedor era un d'aquells xerradors ambulants que anaven pels mercats i per les fires. Bé. La qüestió era que la publicitat, en aquell cas, anava dirigida especialment a les al·lotes fadrines, aquelles que deixaven passar els dies d'estiu a la seva «quinta» enjardinada del Terreno.

«Les píndoles Pink donen a les dones la bellesa de sa salut».

La bellesa de la salut. El publicista explicava que «l'hermosura és un regal de la naturalesa: no totes les dones poden esser hermoses, però totes poden adquirir aquest aspecte de salut, aquest rostre clar, efecte d'una sal rica i pura. Tanmateix, les aplicacions de polsim de bellesa i cosmètics de moda només condueixen a dissimular els estigmes de la dolença: són incapaços de donar a la dona aquesta bellesa de la salut, patrimoni de la dona sana i ben disposada. Les píndoles Pink donen sang rica i pura en cada presa. Esborren les cares pàl·lides, proporcionen forces i asseguren les bones digestions. Les píndoles Pink presten els majors serveis a les dones joves pàl·lides, anèmiques; a les treballadores que en les fatigues i les vigílies de l'obrador han perdut els seus bons colors; a les dones de tota edat, a les quals faran un benefici immens; a unes i a altres milloraran la sang i tonificaran el sistema nerviós. Per a guarir l'anèmia, combatre les malalties nervioses i restaurar els organismes esgotats, no hi ha millor remei que les píndoles Pink...»

No figurava a l'anunci cap vestigi que informàs de la composició o dels elements ingredients de les píndoles.

Era una propaganda ben curiosa. El publicitari es repeteix un cop i un altre com si volgués insistir sobre els mateixos punts. És necessari pensar que moltes d'aquelles al·lotes encorsetades en degueren prendre moltes capses, de píndoles Pink, rosadetes, menudes, miraculoses. Mentrestant, començaven els diumenges de teatre i òpera, d'espectacles de tauromàquia i de curses de bicicletes, de les excursions de l'Isleña Marítima, de la qual era director Sebastià Simó i dels polítics en vacacions del Govern del comte de Romanones i els de l'oposició. L'estiu s'apropava i era necessari, per part de les al·lotes casadores, prendre píndoles Pink.

Si tot fos tan fàcil.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL.