«Sefer-Ha-Atsabim» (1367)

Miquel Ferrà i Martorell26/05/04 0:00

El filòsof Samuel Carça, del Call de Ciutat de Mallorca, amb l'ajut del seu fidel deixeble, Jacob, fill del valencià Salomó Alfardeny, enllesteix la traducció de l'àrab a l'hebreu del llibre Sèfer-Ha-Atsabim, una aportació més a la bibliografia jueva que gaudiria de gran importància. De fet era important el conjunt de figures destacades en filosofia i teologia que habitaven aquell segle XIV en el barri jueu de la capital mallorquina, com Moisès Pizzanti (1361-1444) o Lleó Mosconi (1328-1377), conegut com el «jueu grec», puix que havia nascut a Ocrida, però es refugià a Mallorca i s'hi casà. Ell va escriure un estudi referent al comentari que va trobar a Mallorca, del jueu Josep Crespí, sobre Aben-Ezra. Ramon Llull aprofità aquell pou de ciència metafísica que era el principal call illenc i tingué el privilegi de poder estudiar La Càbala, sobre la qual desenvolupà alguns dels seus escrits.

El «Doctor Il·luminat», representant, d'alguna manera i en aquells moments, de la saviesa cristiana, islàmica i jueva, dedicà els seus esforços a tots els camps del saber, com un veritable precursor de l'humanisme que apareixeria dos segles després. El carrer que du el seu nom és un veritable homenatge a la seva figura polígrafa. Allà, sobre la façana del Casal de Cultura, voravia frontal a la bella estructura modernista de la Caixa d'Estalvis, obra de Jaume Alenyar i de Gaspar Bennàsser (1906), se'ns mostren unes rosasses esculturades amb les figures al·legòriques de cada ciència lul·liana. Conjugat amb l'obra del modern convent i escola de Sant Francesc, el mateix arquitecte, Josep Ferragut Pou (1912-1968), l'edifici de la Casa de Cultura acull els arxius històrics de Mallorca i una biblioteca de textos antics, entre els quals hi ha 717 incunables i rics documents antics, especialment dels segles XV, XVI, XVII i XVIII. Potser la peça més important, procedent d'aquests arxius, sia eLlibre dels Privilegis de Mallorca, que data del 1334 i fou il·luminat pel monjo miniaturista Romeu de Poal. Observam aquestes rosasses que pregonen l'ànsia de saber més i més des d'aquell, quasi aïllat, esperit medieval: l'astronomia, la geometria, la música, l'aritmètica, la retòrica, la lògica, la gramàtica... Més enllà, un edifici del romanticisme tardà, can Garau, que també podríem veure com un símbol de l'esperit comercial o mercader de la societat mallorquina. Les despulles de Ramon Llull reposen encara avui dins una capella gòtica de l'església de Sant Francesc. La figura mortuòria del beat i savi mallorquí més universal de tots els temps, a l'esquerra de l'absis, representada en pedra, és acompanyada per altres mostres escultòriques d'animals fantàstics i d'angelots.