Tito. Criminal de guerra? (1945)

El dimarts 15 de maig de 1945, el gruix de l'exèrcit croat, aliat dels nazis del III Reich, abandonen les armes i s'entreguen al VIII Exèrcit britànic. Recordem una miqueta la història anterior. Croàcia, país de Iugoslàvia, abans sotmès a Hongria fins el 1918. Se separà després de Iugoslàvia per instigació de l'Alemanya de Hitler, això de 1941 a 1944. Lluitaren el costat de Hitler i practicaren la mateixa política racista del seu protector. Ho pagaren no només els jueus sinó qualsevol element antifeixista. Però la derrota de Berlín suposava també la caiguda de Zagreb. Els britànics es rentaren les mans, com Pilats. Tota aquella gent presonera fou aleshores deixada en mans dels guerrillers comunistes de Tito. Eren unitats de partisans amb ànim de revenja. Ja el 1934 els elements més extremistes croats, als quals és degut l'assassinat del rei iugoslau Alexandre, formaren un partit filofeixista anomenat Ustacha i dirigit per Ante Pavelic. Aquest, amb l'ajut nazi, declarà Croàcia «estat independent» i territorialment com prenia la Croàcia estricta, la plurinacional Bòsnia i una petita part de Dalmàcia poblada per croats. Però la guerra a Iugoslàvia la guanyà el mariscal Josip Broz Tito (1892-1980). Aquest home, que havia estat mobilitzat per l'exèrcit austrohongarès, fou capturat pels russos el 1915. Alliberat durant la Revolució d'Octubre i convençut per a lluitar en els rengles de l'exèrcit roig, va fer alguna fama i experiència. El 1920 tornava al seu país i col·laborà en la fundació del partit comunista croat. Detingut altre cop, passà sis anys a la presó. Novament lliure el 1934, marxà a Moscou i a París, on organitzà el pas de les Brigades Internacionals vers l'Espanya republicana. Altre cop a Iugoslàvia, reorganitzà el partit i durant la Segona Guerra Mundial dirigí la resistència contra els alemanys. Aconseguí, amb la promesa de fer un estat federal, agrupar al seu entorn un gran nombre de patriotes no comunistes i formar un front antifeixista d'alliberament nacional. Era el 1942 i l'any següent era anomenat mariscal i, per tant, màxim responsable de l'exèrcit popular, a més de president del govern provisional.