El governador Berenguer de Montagut feia pregonar una disposició reial que condemnava a perdre una mà tot aquell qui ocasionàs algun desperfecte al call, tal com furtar portes, teules, passamans... Així i tot, els jueus que es negaren a batejar-se, després de la matança de molta gent del Call, dos anys abans, eren objecte de tota mena de vexacions. Joan I, aleshores, comminava a castigar els que causassin dany físic als hebreus, amb la decapitació si eren cavallers, o amb la forca si no ho eren. L'arribada a Mallorca de cent cinquanta jueus portuguesos per reforçar la població del Call dugué, alhora, la seva càrrega econòmica i despeses diverses. Sembla que això fou el motiu que els conversos Jaume Portell, Berenguer Cortilles, Daniel Requesens i Pere Orús, anomenats abans del seu baptisme Salomó Bertran, Bellhom Çaragoça, Salomó Xullell i Jacobben Maimó, com a procuradors dels conversos, van vendre al mariner Vicenç Camps una casa del Call que havia pertangut a Isaac Mendill, mort o fugit.
És fàcil imaginar l'odi que seguia encès contra el Call per part dels cristians vells, sobretot, en veure que el rei els havia acollit sota la seva protecció. El que és avui plaça de Sant Francesc, un dels punts de l'entrada al recinte hebreu, es devia omplir dels partidaris dels avalots, que sempre abunden, com adoradors de la Gran Bèstia de les crueldats. De fet, aquella plaça no existia tal com avui la podem veure. Una tanca conventual, amb un portell plafonat, que emmurallava l'església de Sant Francesc, hort i monestir de doble claustre, deixava, només, en la confluència dels actuals carrers Troncoso, Llull, Convent i Pare Nadal, un triangle molt més reduït, com reduïda era també la població d'aquella època. La zona ens convida a pegar una ullada sobre uns finestrals renaixentistes, només dos que sien d'època, en aquest angle del convent i que decorats amb cares d'angelots ens parlen del missatge franciscà. Diferent és la decoració de la façana del temple que fou aixecada després del terratrèmol de 1580, és a dir, del 1618 al 1626, obra de Pere Horrach i Francesc Herrera, en dues etapes que permeten l'associació del plateresc i del barroc. Els cinc personatges escultòrics, Duns Scott, Ramon Llull, Sant Domènec i Sant Francesc, resten presidits per una Immaculada. Els mecenes de l'obra foren Felip IV, la Confraria de Sant Jordi, el Col·legi de Mercaders i dona Joana Mas i Mercer, el qual escut figura en els peus de la Mare de Déu. Aquesta, envoltada d'àngels, es posa en joc, per a dir-ho d'alguna manera, dins un quadre barroc, naturalista, ple de gràcia i moviment. Com diu un historiador de l'art, «hi ha una dansa escultòrica, que contemplen les cariàtides, successores dels atlants manieristes. Hermosa resulta la garnalda d'angelots que envolta la portada, amb dos monstres marins en els seus extrems». Potser aquestes monstres marins que ens parlen de la mitologia cartogràfica dels Cresques i els Viladestes, dels perills que patien les naus dels mercaders, d'aquelles fuites per mar dels que perseguia la Inquisició... és el que més ens interessa en el tema que ens ocupa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.