P.GIMENEZ.Palma.
Del baluard renaixentista al renaixement del baluard és el títol de l'exposició temporal que el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma inaugurà ahir a l'Aljub. El montatge, un disseny inspirat en la pròpia estructura de defensa, proposa com indica el subtítol un recorregut històric i «didàctic» pePassat i el present de les murades de Palma, i pren com a eix de referència el baluard de Sant Pere.
Coordinada per la responsable de l'àrea de Difusió Cultural del Museu, Aina Bauzà, i comissariada pels historiadors Pere Fullana i Margalida Tur, l'exposició planteja aquest recorregut històric d'una forma cronològica a través de 14 plafons, disposats originalment amb estructures en forma de punta de diamant que recorden el mateix baluard i que creen quatre àmbits històrics independents: Des dels orígens fins al XVI; La fortificació renaixentista (segles XVI i XVII); De 1801 al 1952; De 1952 fins a l'actualitat.
Els comissaris varen posar especial èmfasi en el caràcter «didàctic» de la mostra, «que ha volgut fogir d'un tipus d'exposició purament fotogràfica o cartogràfica», assenyalà Margalida Tur. Prenent com a «punt de partida la construcció defensiva», a través de fotografies, reproduccions d'obres d'art, texts i cartografies, el «recorregut es planteja cronològicament», per parlar dels tres recintes que envoltaren la Ciutat, fins arribar a l'actualitat i havent revisat «el debat social que s'aixecà quan es va decidir enderrocar les murades».
Així, el primer àmbit de l'exposició comença el 123 a.C, any en què Mallorca passà a estar sota la dominació romana després de la conquesta de Cecil·li Metel. Ho indica un contrafort guia, que presenta tota la cronologia que abraça aquest ambient, on els panells recullen imatges amb els testimonis que resten del primer recinte de la murada, del segon recinte que s'erigí en època islàmica i de la Palma medieval, on, entre d'altres testimonis, no manca una representació deSant Jordi de Niçard.
Un segon àmbit presenta el recinte renaixentista, així com els baluards i les portes del tercer recinte. Les cartografies de Garau i d'Antoni Verger; i la reproducció de les aqüarel·les de Bartomeu Ferrà són, entre d'altres motius, els que recreen aquesta part de la història. El tercer àmbit se centra en l'última fase constructiva de la façana marítima, la primera, que 70 anys després, s'enderrocaria. Precisament, la presa de les murades de Palma, i tot el debat que es generà al seu voltant centren les imatges següents fins arribar a la construcció del quarter de Sant Pere el 1911.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.