Madrid: la ciutat entre el temor i l'opereta

I serà així, però enmig d'unes mesures de seguretat que posen els pèls de punta. Ahir a la plaça Reial i als voltants del Palau i de l'Almudena no se sabia si hi havia més policies que turistes o curiosos. Era una demostració de força impressionant. Tot eren ulls que vigilaven mentre els operaris encara plantaven fanals i s'instal·lava l'estora d'entrada al temple.

Madrid es prepara per acudir a la desfilada de demà, quan Felip i Letizia reorreran la gran Via, giraran cap a la Cibeles i es dirigiran a Atocha. El més lògic hauria estat que enfilassin el carrer Mayor i tirat recte cap a la Puerta del Sol. Però la calle Mayor és considerada «gafe» per a molts de madrilenys. Allà, el maig del 1906, el dia de les noces del rei Alfons XIII es tenyí de sang quan l'anarquista Mateo Morral llançà una bomba contra la comitiva amagada dins un ram de flors. A més a més, el rei Alfons XII també patí un atemptat a la calle Mayor el 1878.

Però els madrilenys tracten aquests dies de no pensar en aquests antecedents. Aquests dies, a la calle Mayor es pot comprar per nou euros una capsa de bombons Doña Gimena en forma de cor i amb la foto de Felip i Leti. La boda s'ha fet el seu negoci: culleres, tassons, pepes russes, tot du la imatge dels nuviis.

I la majoria de botigues de Madrid han posat la foto de la reial parella al mostrador amb un lema: «Testimoni de la Història». Mentre, a molts balcons apareixen teles amb una gran ema: Madrid i Maig es junten en una mateixa inicial.

Al centre de Madrid no hi cabrà demà ni una ànima. S'ha escollit la Gran Via per fer la gran desfilada i és lògic que sigui així: té vuit carrils d'amplària i reuneix unes condicions de seguretat molt més grans que la calle Mayor. A més, construïda entre 1905 i 1921, és una obra aixecada durant el regnat d'Alfons XIII i representa la modernitat borbònica enfront del Madrid dels Àustries.

La simbologia de gran Via és molt més que la gran obra urbanística d'Alfons XIII.

A l'antic hotel Florida, Hemingway escrivia les seves cròniques durant la guerra civil, i a la cafeteria San Luis Iparaguirre interpretà per primer cop el 1860 el Gernikako Arbola, posterior símbol del nacionalisme basc. Felip i Letizia passaran just davant d'aquells punts de la història, com també a prop del bar del carrer Tetuan on el 1879 es fundà el PSOE o de l'hotel Palace de la carrera de San Jerónimo on el 1919 es fundà el PCE. Durant la guerra civil la Gran Via era «l'avinguda dels obusos», durament castigada per l'artilleria franquista.

Per avui està convocada una cercavila republicana a la Puerta del Sol. Els seus convocatns cridaran «abaix la monarquia» i criticaran les despeses de les noces reials. Però tot sona més a compromís que no a autèntica indignació. De fet, en tot el centre no hi ha un sol pasquí republicà. De moment, ni rastre d'ells. La calle de Alcalà s'omplí de banderes de CCOO: els professors universitaris que demanen una pujada de sous. «Volem que ens equiparin als altres funcionaris de la comunitat autònoma de Madrid», explica Mary, que subratlla: «Tenim tants de problemes que no estam per manifestacions republicanes».

Els ornaments, entre els quals hi ha branques d'ametler florit, artificials, naturalment, donen un aspecte de mal gust a la zona de la desfilada, però també una sensació de seguretat que ha d'agradar molt als professionals que s'hi dediquen. Per a ells, demà serà una jornada d'alta tensió. Com tantes altres que han acompanyat els 303 anys de presència dels Borbons a l'Estat, sobretot quan Alfons XIII donà llum verda a la guerra del Marroc. Els jardins de la plaça Reial guarden no pocs monuments d'aquell conflicte de fa un segle. Tal volta alguns dels seus besnéts tengueren quelcom a veure amb la matança de l'11 de març.