La batlessa de Palma, Catalina Cirer, acudí a l'acte al costat de Rafel Duran, regidor de Joventut. Van estar acompanyats per Antonio Llamas, director general d'Arquitectura i Habitatge del Govern, i per Joan Josep Mas, director general de Patrimoni del Consell. També hi era el restaurador Eudald Guillamet, responsable de l'actualització d'aquesta joia del barroc mallorquí.
La intervenció en aquesta capella, la durada de la qual ha estat de tres mesos, s'ha concentrat en la recuperació de la seva cúpula, que sofria nombrosos desperfectes, i ha tingut un cost de 252.000 euros. El seu mal estat fou provocat, segons explicà el pare Baltasar Ramis, rector de l'església, «pels efectes del pas del temps, les emanacions de les xemeneies de les ferreries del barri veí i el fum de les espelmes enceses dins el temple durant tots aquests anys». En aquest sentit, apuntà que l'única neteja d'aquesta cúpula es realitzà entre 1870 i 1873.
Construïda a començament del segle XVIII per l'arquitecte i escultor Francisco Herrera, «la capella es trobava en l'actualitat en un estat de degradació bastant acusat també per les efervescències salines provocadess per brots d'humitat», afegí Eudald Guillamet. Per resoldre totes aquestes deficiències, l'estructura i la cúpula han estat objecte d'un procés clàssic de restauració de pedra. Així mateix s'ha procedit a la consolidació i fixació de la llanterna, s'han refet totes les ruptures i esquerdes amb morters de calç i arena, i s'han retocat els estucs.
Eudald Guillamet definí aquesta restauració com una de les obres «més gratificants, pel seu resultat», de la seva carrera; i oferí als assistents les explicacions sobre les característiques d'aquesta part del temple.
La capella de sant Nicolau presenta un cos octogonal tallat en pedra calcària i sustentat per vuit arcs torals, que marquen l'accés a les set capelles que envolten l'espai. La cúpula, realitzada amb la tècnica de cadiratge, presenta una decoració barroca en què es representen les figures de sant Nicolau i sant Agustí, tres papes i tres cardenals, àngels i motius de la naturalesa, propis de l'estètica marcada per l'horror vacui de l'època.
L'espai es remata amb un cimbori on s'obren diversos finestrals que s'alternen amb capitells decoratius donant a l'estança una lluminositat molt especial. Destaquen els vuit escuts de marès de Santanyí que llueixen a la part superior de cada arc representant els donants que finançaren la cúpula.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.