Imatge d'una carta enviada a Salvà per l'escriptor català Carles Riba.

Imatge d'una carta enviada a Salvà per l'escriptor català Carles Riba.

17/05/04 0:00
TW
0

MARIANA DÍAZ. Palma.
Els tècnics de la Biblioteca Lluís Alemany treballen en la catalogació del llegat de l'escriptora Maria Antònia Salvà (Palma 1869-Llucmajor 1958), un important conjunt d'epistolaris, manuscrits, hemeroteca i fons bibliogràfic que ha passat al Consell Insular després de ser comprat als familiars de l'autora. Escriptora i traductora que va crear la seva producció literària més important en el primer terç del segle XX, la valoració de la seva obra «guanyarà» quan s'investiguin tots aquests documents, va assegurar Joan Mas i Vives, catedràtic de Filologia Catalana de la UIB.

Maria Antònia Salvà va formar part de l'Escola Mallorquina i el seu llegat va ser qualificat ahir per Mas i Vives de «molt interessant». El seu estudi servirà perquè tant la seva obra original com les seves traduccions d'altres escriptors -entre els quals Petrarca o Frederic Mistral- guanyin en consideració, i per «reivindicar-la com una intel·lectual molt atenta als canvis literaris de l'època», va apuntar el professor. Val a dir que algunes d'aquestes traduccions són inèdites. Mas i Vives assegura que quan comencin les investigacions la percepció actual que Salvà era una escriptora «naïf» es modificarà.

La consellera de Cultura del CIM, Dolça Mulet, va dur a bon port les negociacions que van culminar en l'adquisició d'aquest material literari, un projecte que «em vaig trobar a sobre de la taula» i que «vam aconseguir tancar molt positivament», comentava ahir. A més del material adquirit, la família de Salvà donarà al CIM medalles i altres guardons literaris obtinguts per l'escriptora.

Mulet vol «agrair» als hereus de Salvà no només «la bona sintonia», sinó també «la sensibilitat que s'da demostrat a l'hora de conservar el llegat en el seu conjunt, sense separar-lo, documents que són part del passat cultural balear i que, una vegada catalogats, quedaran a disposició dels investigadors a la Biblioteca Lluís Alemany del CIM».

Van ser molts els autors amb els quals, al llarg de la seva vida, Salvà va mantenir correspondència. En el seu extens epistolari apareixen noms com Josep Carner, el poeta més important del noucentisme català; Miquel i Bartomeu Ferrà, Llorenç Riber, A. M. Alcover, Joan Alcover, Joan Estelrich, Miquel Dolç, Guillem Colom, Borja Moll, Tomàs Forteza, Carles Riba, Clementina Arderiu, Blai Bonet o el pintor Bernareggi.

El llegat de Maria Antònia Salvà configura en tot el seu conjunt un complet mapa de la poesia del seu temps i és un vertader reflex d'un moviment d'eufòria cultural tant a Catalunya com a Mallorca. «Els escriptors mallorquins eren molt ben rebuts allà en aquell temps», apuntà finalment Mas i Vives.