TW
0

J.M.S./G.M. Manacor.
Entre l'enfuriment per l'oblit per part dels «diferents» ajuntaments de Manacor envers la figura de l'escriptor Miquel Àngel Riera i la petició gairebé desesperada que «el deixi tranquil» qui «no el pot entendre», en paraules del poeta Bernat Nadal, va començar la presentació del llibre Obra Poètica Completa 1953-1993, primer volum d'Edicions del Salobre. Aquesta edició inclou a diferència d'un altre recull complet, El Pis de la Badia, versions en català que féu de Rafael Alberti i tres poemaris breus en castellà.

Encetà la presentació celebrada a la Sala del Consell de Mallorca el poeta i representant d'Edicions del Salobre, Jaume Mesquida, qui ja d'entrada donà les gràcies a la consellera de Cultura del CIM, Dolça Mulet per haver cedit l'espai, en clara al·lusió a la negativa, segons els editors, de l'Ajuntament de Manacor de deixar un local municipal per dur a terme l'acte.

Després de dir que «sentim veneració per la figura de Miquel Àngel Riera, escriptor» per justificar que el primer número del Salobre sigui precisament l'antologia completa de l'autor de Manacor, Mesquida començà un atac directe a les institucions i, en concret, l'Ajuntament de Manacor, «que no ha contribuït ni a comprar uns exemplars que haurien anat a engrandir les biblioteques públiques».

Mesquida continuà criticant «l'actitud de negació, de no reconèixer els seus mèrits d'escriptor». A l'hora que recordà que «per damunt d'ells -dels polítics- hi ha les institucions. Són hereus del que han deixat els que els precediren i el seu deure és rectificar». Mesquida digué que amb l'oblit «no només ofenen la seva memòria -de Riera- sinó de tots aquells que estimam la cultura». Tot seguit, Miquel Nadal prengué la paraula per lloar la figura de Riera del qual digué que «sempre es considerà un aprenent d'escriptor, tal era el seu respecte a l'escriptura. Per a ell era una cosa sagrada» a l'hora que afegí que Riera «elevà el nivell cultural, ètic i estètic del seu poble».

Nadal protagonitzà un dels moments emotius quan digué que: «No és necessari que li dediqui un carrer qui no pot entendre la grandesa d'una persona com Miquel Àngel Riera. Per això demanaria que el deixin tranquil». Després Nadal llegí uns versos del poeta: «Deixau-me ser qui som. Com diuen/ els homes de secà, perdonau l'enfado,/ però no m'estimeu així, d'entrada/ ni me faceu plat a mi perquè vosaltres tengueu fam:/ no me tengueu present a les vostres jaculatòries».