Miquel Àngel Riera va morir el 1996. Poc després es va fer una proposta perquè fos nomenat fill il·lustre de la ciutat, però el PP va donar suport a unes al·legacions fetes per particulars que canviaren el reglament d'honors i distincions. En virtut d'aquestes, s'impedeix que ningú obtingui aquesta distinció fins a deu anys després de la seva mort.
El darrer episodi es viurà avui vespre quan la presentació de l'obra poètica completa de l'escriptor es faci a la sala del Consell de Mallorca. Els editors havien demanat un espai municipal i, segons la seva versió, aquest se'ls va negar.
La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Manacor, Maria Antònia Mercant, va explicar a Diari de Balears que «els editors ens varen demanar una partida econòmica per poder tirar endavant aquest llibre. Quan estava enllestit, per enlloc no posava els logotips de l'Ajuntament i nosaltres ens vàrem molestar bastant i al final no arribàrem a cap acord amb la institució. Ells ja havien parlat amb l'encarregat de la biblioteca per fer la presentació allà, en teoria, però devien estar empegueïts perquè no ho varen tornar a demanar».
Aquesta és la versió de l'Ajuntament. Però els editors varen sol·licitar el suport i, després de molt de temps, la quantitat oferida va ser molt poca. «Llavors els editors varen decidir no comptar amb aquesta ajuda. L'Ajuntament aleshores els va dir que els compraria exemplars i simplement en volien cinc a l'hora de la veritat», assegurà Maria Antònia Vadell. Davant aquesta perspectiva, els editors decidiren no comptar amb la Sala.
Però si aquest ha estat el darrer greuge de l'Ajuntament de Manacor a un dels seus literats més importants, no ha estat l'únic. A la casa on va néixer el poeta, en el carrer d'Artà, no hi ha cap placa que ho expliqui i el poeta encara no té cap carrer en el municipi, tot i que hi ha aprovada una decisió per atorgar-n'hi un, igual que a Guillem d'Efak.
Per Pere Rosselló-Bover, estudiós de la seva obra, «Miquel Àngel Riera en cap cas no va ser un extremista» i la constant marginació demostra que «no saben distingir entre la persona i l'autor, que és el realment greu». A més a més, es dóna la circumstància que Riera fins i tot va ser regidor durant l'etapa franquista «tot i que ell mai no va ser de Falange», segons Rosselló.
Segons el professor de la Universitat de les Illes Balears, bona part del menyspreu a Riera és provocat per «l'enemistat de l'escriptor amb Rafel Ferrer, que ara és ideòleg del Partit Popular a Manacor».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.