Després de ser elegit president de Guatemala, quatre anys abans, el coronel Jacobo Arbenz Guzmán i d'haver promulgat aquest la llei de reforma agrària (les terres sense conreus pertanyents a propietats de més de noranta mil hectàries serien repartides entre cent mil jornalers, els quals gaudirien dels crèdits del Banc Nacional Agrari que era acabat de fundar. No hi hauria expropiacions il·legals i els propietaris serien indemnitzats. Però la United Fruit, nord-americana, protestà quan hagué d'entregar al govern més de cinquanta mil hectàrees i mogué una gran propaganda política acusant Arbenz de comunisme i abús de poder), els Estats Units imposava al país un embargament d'armes i organitzava, des de Hondures, un moviment insurrecte encapçalat per Carlos Castillo Armas. Així, el president Arbez haurà de dimitir i una junta militar amiga de Nord-amèrica assumirà els destins de l'Estat.
Una vegada més, de «Guatemala» es passava a «Guatapeor». Sobre aquesta popular expressió, encunyada en el segle XIX, record que el meu amic i excel·lent escriptor Guillem Frontera, durant la presentació que aquest feia d'un dels meus llibres, Llegendes del Che, em va retreure que jo hagués traduït aquesta irònica sentència al català, detall que fou saludat per una sonora rialla del també amic assistent a l'acte, el poeta Bartomeu Fiol. De fet, jo no l'havia traduïda la frase famosa, sinó l'editorial. Però la befa ja estava feta i acceptada. I mirau per on, ara, quan he remogut papers entorn a Guatemala, resulta que el que traduí això de «Guatemala a Guatapeor» fou el més gran escriptor clàssic modern del País Valencià, Joan Fuster, que escrivia en un dels seus dietaris (Joan Fuster: Dos quaderns inèdits, Bromera, 2004): «...Si els militars sublevats derroten els governamentals, no solament Guatemala, sinó també totes les altres petites Repúbliques d'Amèrica Central hauran de renunciar a tota esperança d'alliberament respecte del colonialisme econòmic -i al capdavall polític- dels nord-americans. Per altra part, el triomf dels governamentals, dels «leales» -per dir-ho a l'espanyola-, suposaria per lògic impuls, una accentuació cap a l'esquerra de la política de Guatemala: és a dir, una porta oberta al comunisme efectiu. El capitalisme no sap perdre: pitjor per a ell; a la llarga, aquest no saber perdre serà la seva perdició definitiva. No m'espanta això, ans ho crec fatal i desitjable. El que cal lamentar és que haja de perdre, necessàriament, davant un adversari tan obscenament enemic de l'home com ell. Fugir de Guatemala -en resum- per caure en Guatapitjor: en la Guatapitjor del Kremlin o en la de Wall Street. Probablement, l'únic que, de moment, perd a Guatemala és la llibertat. Signe del nostre temps».
Joan Fuster, gran observador, magnífic analista. Us recoman aquests dietaris del valencià universal. No es ho perdeu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.