Tirso de Molina, perseguit (1624)

Miquel Ferrà i Martorell12/05/04 0:00

Fra Gabriel Téllez, més conegut amb el nom de Tirso de Molina (Madrid, 1571-Sòria, 1648), religiós mercedari des del 1601 i que a més de realitzar importants càrrecs en el seu orde, desenvolupà una prolífica obra literària, topava, en aquesta data, amb la intolerància pròpia dels envejosos i del seu temps. Conservam més de vuitanta obres teatrals seves, encara que ell declarà haver-ne escrites més de tres-centes. La seva importància, desconeguda durant segles, creix, actualment, cada dia i és de justícia que se li ha de concedir, en les lletres universals, un lloc d'honor tan meritori com el que hi puguin tenir Lope o Calderón. Però entre els seus enemics les coses eren molt més complicades. Era denunciat al davant de la Junta de Reformació perquè no semblava bé als poderosos que un frare escrivís per al teatre. El Consell de Castella decretà, aleshores, que Tirso no escrivís més comèdies i el poeta hagué de sortir de Madrid. El text del document que prohibí al frare de tornar a agafar la ploma per a compondre cap peça dramàtica és expressat amb aquests mots:

«Tratóse ya en firme del escándalo que causa un fraile mercedario que se llama maestro Téllez, por otro nombre, Tirso, con comedias que hace profanas y de malos incentivos y ejemplos, y por ser caso notorio, se acordó que se consulte a su Majestad mande que el padre confesor diga al Nuncio le eche de aquí a uno de los monasterios más remotos de su religión, y que le imponga excomunión, latae sententiae, para que no haga comedias ni otro ningún género de versos profanos, y que esto sea inmediatamente».

El 1624, després de quasi vint anys de feina per al teatre, Tirso havia representat ja moltes comèdies i se n'anunciaven més. La seva popularitat havia crescut molt a la capital del Regne i, com explica un dels biògrafs del dramaturg, les denúncies no venien de suposades persones escandalitzades pel fet que un religiós compongués comèdies, sinó per «les intrigues polítiques i literàries de l'època, una revenja presa pels seus enemics...»

Tirso va estar algun temps a Salamanca sense escriure. Curiosament, aquell expedient contra el comediògraf és oblidat. Gestions per part del seu orde o de persones d'influència el converteixen en paper mullat. Els seus competidors s'han de menjar la ràbia. La qüestió és que Tirso es trasllada a Sevilla i viatja amb l'escriptor San Cecilio a la vila de Fuentes. Amb el record d'aquestes eixides, escriu La Huerta de Juan Fernández, que Cotarelo qualifica de «comèdia valenta, plena d'intrigues, passions amoroses i fina ironia». De retorn a Madrid, des de Sevilla, passa després a Salamanca i d'allà a Guadalajara, on és nomenat «comendador» del convent de Trujillo, vivint després algun temps a Toledo.

Tanmateix, el 1634, tornava a publicar les seves comèdies, en aquest cas a Tortosa, a la impremta de Francesc Martorell. Com diu un testimoni d'aquella època, Tirso actuava, però, amb més prudència, sempre, per tal d'evitar «tempestades y persecuciones envidiosas que procuraron malograr los honestos recreos de sus ocios».