La importància d'aquest treball de digitalització, que recupera i posa a l'abast de tothom -per un preu de 35 euros- la producció que 1.070 autors deixaren impresa en les seves pàgines «renovadores i exemplars», va fer que l'acte tingués l'assistència, entre altres, de la presidenta i del director gerent de la Fundació Camilo José Cela, Marina Castaño i Tomás Cavanna, de manera respectiva; el conseller d'Educació i Cultura del Govern, Francesc Fiol; el president de Sa Nostra, Llorenç Huguet; i la directora general de Cultura del Govern, Catalina Sureda.
Precisament va ser Castaño qui posà l'accent en la importància de treure a llum la col·lecció completa de Papeles de Son Armadans, «una obra celiana i mallorquina, que el meu marit començà a editar a l'ombra del castell de Bellver». La viuda del Nobel va recordar que Cela sempre va tenir present «el seu deute amb l'Illa», i va destacar l'esforç que ella mateixa ha duit a terme per respectar el pensament de l'escriptor d'estrènyer vincles amb Mallorca. Així, Castaño ha afavorit una participació equànime en la comissió de la Fundació «que té la mateixa representació de gallecs i de mallorquins».
Adolfo Sotelo, catedràtic d'història i literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, fou l'encarregat de revelar i recordar la filosofia i l'esperit de la publicació recuperada en format digital, amb la conferència Els papers mallorquins d'un escriptor universa.
En opinió del catedràtic, «Cela arribà a Mallorca a la recerca de la solitud i de la independència», dues condicions fonamentals per desenvolupar l'ofici d'escriptor. A l'Illa hi trobà les condicions idònies per crear una publicació de caire «tolerant i liberal» com Papeles de Son Armadans, que va durar del 1956 al 1979, amb 276 números editats. Lluny de la capital, l'autor de La familia de Pascual Duarte i de La colmena tenia més llibertat, encara que també hagué de superar algunes dificultats.
La publicació mirà de complir dues funcions clau en el decurs de la seva història: d'una banda, «tractà de posar en relació la literatura de l'Espanya pelegrina amb Espanya. És a dir, mostrar l'obra d'aquells escriptors que havien hagut d'exiliar-se com Alberti, Cernuda o Emilio Prados». D'altra banda, «va prestar atenció a les altres llengües, especialment el català i el gallec», i altres disciplines com l'art, «sobretot la pintura», en un afany de recollir «la pluralitat. En aquest sentit, es pot considerar una publicació molt moderna», afirmà Sotelo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.