Mor Albert Michelson (1931)

Mor a Pasadena, Califòrnia, el físic alemany-americà Albert Abraham Michelson, que havia nascut a Strelno, Prússia, una contrada que pertany ara a Polònia, el 1852. Quan tingué dos anys, els seus pares emigraren als Estats Units i tota la família es dirigí a l'oest d'aquell país, atreta per la «febre de l'or», encara que el pare es dedicà més al comerç que a les mines. En esser adolescent, Michelson entrà a l'Acadèmia Naval i es distingí com un gran estudiós de la ciència, encara que no tant en matèria de navegació. Es graduà el 1873 i durant uns anys treballà com a instructor científic en aquella mateixa acadèmia. El 1878 començà a treballar en un dels seus temes preferits: la velocitat de la llum. Altres investigadors -alguns d'ells segles abans: Roemer, Bradley, Foucault, Fizeau- ja havien explorat el tema, però Michelson es proposà de millorar els mètodes i les tècniques que els seus antecessors havien fet servir. Per a tal objectiu, era precís especialitzar-se en òptica. Estudià aquesta branca de la física a Alemanya i a França. Ja de retorn als Estats Units, abandonà la marina i es va fer professor de física a Cleveland. El 1882 mesurava la velocitat de la llum en 299.853 quilòmetres per segon, una valoració que romangué com a bona durant tota aquella època. Un any abans havia inventat un interferòmetre, és a dir, un dispositiu que escindia un raig de llum en dues parts, les enviava per diferents recorreguts i feia que retornassin junts. Amb aquest aparell estudià les dues meitats d'un raig de llum que envià en angle recte un de l'altre. Aleshores es creia que l'èter no es movia, que aquest era recorregut per la Terra i, per tant, havia d'anar més ràpida que l'enviada en angle recte amb ella. Els dos raigs de llum s'havien de desfasar i presentar faixes d'interferències. En amidar l'amplària de les faixes seria possible de determinar la velocitat exacta de la Terra en relació amb l'èter. D'aquesta manera se sabria el moviment absolut de la Terra i el de tots els cossos de l'univers. El 1881 Michelson va voler experimentar en el laboratori de Helmholtz, a Berlín, el tema de les faixes d'interferències però fallà, puix que no pogué distingir faixes d'amplària apreciable, i per tant cap diferència en la velocitat de la llum. Però aquest error obria el camí a descobriments posteriors, Fitzgerald, Einstein, Plank etc. Però malgrat això, l'interferòmetre possibilità la determinació de l'amplària dels objectes siderals en comparar els raigs de llum d'ambdós extrems i per la natura de les faixes d'interferències es pogué determinar la distància de llurs punts d'origen. Així va esser útil el mètode per amidar l'amplària angular dels grans satèl·lits de Júpiter. També amidà el diàmetre de l'estel gegant Betelgeuse i seguí fent experiències sobre la mateixa temàtica durant els anys següents, amb més errors i més encerts.