L'exposició estrella del Fòrum 2004, Els Guerrers de Xian, la que més interès desperta entre els visitants, reuneix quinze guerrers de terracota de la dinastia Qin (221-207 aC), com també un centenar més de peces arqueològiques excavades als mausoleus de Qin Shihuang i Yang Ling pertanyents a la dinastia Han (206 aC-220 dC). Una filera d'onze guerrers de terracota que ocupa el centre és la part més espectacular de l'exposició, que ahir va ser inaugurada pel batle de Barcelona, Joan Clos, i el viceministre de Cultura xinès, Zheng Xinmiao.
Les figures de terracota, algunes de les quals conserven part de la seva policromia original, reprodueixen a mida natural oficials, guerrers amb arnès, generals, funcionaris i soldats de cavalleria, i procedeixen de les fosses que protegeixen la tomba de Qin Shihuang, on, segons ha explicat el vicedirector del Museu, Wu Yon Qi, s'han excavat ja més de 7.000 guerrers.
Completen el conjunt expositiu un guerrer i diversos servents acotats, un auriga i un cavall, a més de tres peces inèdites, recentment excavades i restaurades, un acròbata, un personatge assegut i un altre de genolls, tots ells de la dinastia Qin. Aquesta dinastia va promoure el decret d'unificació de l'imperi xinès l'any 221 aC, en va establir l'organització administrativa en províncies i va unificar les unitats de pes i mesures i les monedes.
Il·lustren aquest període, especialment virulent, una armadura de pedra, una pesa de bronze quan, un recipient mesurador i tres motlles per a monedes wuhzu, banliang i buquan, una punta de llança, un disparador de ballesta, puntes de fletxa de bronze i armes shu de bronze.
El posterior imperi Han, contemporani de l'Imperi Romà, va portar l'expansió de la Xina fins a l'Àsia central i al llarg dels quatre-cents anys que va durar van florir les arts i la cultura en tot el territori que ocupava la Xina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.