P.GIMÉNEZ.Palma.
L'excavació que es du a terme a l'avinguda Antoni Maura de Palma ha tret a llum noves troballes arqueològiques, entre les quals destaquen una sèrie de restes de ceràmica del segle II aC i part dels fonaments de la murada renaixentista que tancava la ciutat i donava pas a la porta del Moll.
Segons l'arqueòleg, tot apuntava que «durant l'època romana la zona hauria estat un braç de mar navegable, que podia confluir amb el llit fluvial del Born», idea que també es justifica en la quasi total definició d'aquest braç i l'aparició de substrats agitats «possiblement a conseqüència de les riuades».
Aquests nous descobriments, segons explicà l'arqueòleg que dirigeix l'excavació, Rafael Duratti, permeten establir «una seqüència àmplia que arranca a l'època romana, arribant fins a l'actualitat» i corroboren «totes les hipòtesi» sobre les quals partien les obres prèvies, -Patrimoni les establí com indispensables-, per dur endavant el projecte del futur aparcament previst per a la zona.
En el decurs d'una visita a l'excavació realitzada ahir el matí pel conseller de Territori del Consell de Mallorca, Bartomeu Vicens, i el regidor de Trànsit i Transports de l'Ajuntament de Palma, Àlvaro Gijón, Turatti argumentà que «les restes de ceràmica, d'animals i d'humans apareguts als diferents estrats» han estat decisius per confirmar algunes de les teories que es plantejaven quan la intervenció s'encetà el passat mes de febrer.
El descobriment dels fonaments de la que podria ser la murada renaixentista de la ciutat, és una altra de les troballes que desferma l'optimisme entre l'equip d'arqueòlegs que treballa a la zona, ja que «fora d'aquest tancament s'erigia el baluard de l'antic port de Palma», la porta del Moll. L'excavació del que els experts qualifiquen com «un punt clau per explicar el comerç de la ciutat» i on podrien localitzar-se «vaixells, tant d'època romana com d'època islàmica», forma part d'una segona fase del projecte.
Mentre arriba aquest moment, l'equip se centra a classificar el gran volum de ceràmica aparegut d'epoca romana i del substrat immediatament posterior, datat de l'època islàmica. «La majoria són fragments ceràmics pertanyents a àmfores en les quals es transportava vi i oli», indicà Turatti, encara que, segons matisà l'arqueòleg Francisco Domínguez, també s'han identificat peces estructurals en el sistema de construcció de teulades romà.
De la sèrie de fragments, que s'estan classificant seguint el patró de Dressel, l'arqueòleg destacà «unes ceràmiques de vernís negre del segle II a.C», com també una peça de marbre blanc amb motllures de dimensions asimètriques, «que probablement tendria una funció de pedestal», però que encara no ha pogut ser datada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.