Els fundadors d'Acció Francesa (1899)

Charles Maurras i Léon Daudet es posen d'acord per crear un moviment polític francès d'extrema dreta. Les seves posicions ultranacionalistes marcaran una ideologia terriblement reaccionària. Durant l'escandalós cas Dreyfuss, quan per a salvar falsament l'honor de l'Exèrcit un oficial d'origen jueu era condemnat, el gran escriptor Emile Zola (París, 1840-1902) es mobilitza per a defensar la revisió del procés amb el seu famós article: «J'accuse!», la qual defensa li valgué un any d'exili a Anglaterra. Mentrestant, Maurras i Daudet l'atacaven i l'insultaven per esser amic dels jueus. Fundaren el periòdic L'Action Française (1808-1844), que promogué més sectarisme arreu del país. Proposaven posicions xenòfobes i nacionalistes, el retorn a la monarquia antiparlamentària, un violent antisemitisme i l'acció directa com a manera d'accedir al poder. Exercí una gran influència sobre els sectors conservadors de la societat francesa. Tanmateix l'Església Catòlica condemnà el moviment el 1926 i aquest restaria completament desacreditat pel seu suport al govern de Vichy durant la Segona Guerra Mundial. Recordem que la darrera resistència francesa fou anihilada a la batalla del Somme i a partir d'aleshores les divisions alemanyes no trobaren grans entrebancs per ocupar tot França. Aprofitant aquestes circumstàncies, Itàlia també li declarà la guerra i la derrota total de l'Exèrcit francès possibilità que el mariscal Pétain ocupàs el poder i demanàs un armistici. Això significava doblegar el coll al davant de Hitler. L'ocupació de París, després de caure Holanda i Bèlgica el mes de maig, significava, igualment, la derrota moral de tots els francesos. Però els membres d'Action Française tenien els ulls posats en aquell antic heroi de la Primera Guerra Mundial, el mariscal Pétain, el qual, com a nou primer ministre, signa l'armistici i França és dividida en dues zones, la part atlàntica, ocupada per Alemanya, i la part mediterrània, que Pétain governa amb una certa autonomia però condicionada i aliada al Tercer Reich. En el govern hi ha significats personatges del Moviment d'Acció Francesa. Tot això rebrà la resposta del general De Gaulle, que proclama des de Londres i en nom dels francesos lliures, la seva oposició a l'armistici i col·laborarè en la lluita contra el nazi-feixisme. La vergonya d'haver de ballar sota la música de l'invasor és llarga. El govern de Vichy envia treballadors a Alemanya, contribueix en la detenció dels jueus francesos i els envia als camps d'extermini... El 15 d'agost de 1944 els aliats desembarquen en el sud de França i arriben fins a la frontera suïssa, mentre que per la banda de l'oest ocupen París, arriben fins a la frontera alemanya i completen l'alliberament del nord de França i Bèlgica.