Carles II, rei de Gran Bretanya, fill de Carles I i d'Enriqueta de França, fou cridat al tron pel general Monk per tal de restaurar la monarquia. Son pare, Carles I, havia provocat amb el seu despotisme una guerra civil entre els parlamentaris i els realistes. Refugiat a Escòcia, fou entregat als parlamentaris, dirigits per Cromwell, que el condemnaren a mort. Fou decapitat a Whitehall el 1649.
Passats els anys, quan Carles II pogué tornar a Anglaterra per ser coronat, volgué satisfer la seva revenja en els assassins de son pare. Però Oliver Cromwell ja era mort. Tanmateix, furiós, va fer treure de les seves tombes, a l'abadia de Westminster, els cadàvers de Cromwell, sa mare, la seva germana, la seva néta i alguns dels seus generals. Recordem que Cromwell (1599-1658), protector de la República d'Anglaterra el 1653, cap de la revolució, un home de caràcter estrany, alhora il·luminat i calculador, mescla de grandesa i baixesa, generositat i crueldat, intel·ligència i extravagància, amb una natura inquieta, torbada per les passions polítiques, pel fanatisme religiós, per les violències de l'enfrontament civil armat i per la seva ambició sense limitacions. En són testimoni les seves «Cartes i discursos», publicats per Carlyle. Victor Hugo va fer d'aquesta biografia i d'aquest tema un drama històric, homònim, que suposà una obra impossible de representar, però el qual prefaci era una veritable declaració de guerra contra les doctrines clàssiques admeses fins aleshores en matèria de teatre.
Va fer, doncs, el venjatiu Carles II desenterrar els cossos dels revolucionaris, i posats sobre un carretó els cadàvers de Cromwell, Ireton i Bradshaw, que havien estat els seus pitjors adversaris, els dugueren a Tyburn, el lloc on eren penjats els criminals. Allà penjaren els cadàvers, a les forques, on hi restaren un dia sencer. Llavors, després de baixar-los, foren decapitats i llançats al fons d'un pou, prop d'aquell patíbul. Els caps, clavats en la punta d'unes llances, i col·locades en lloc elevat, oferiren durant setmanes als ciutadans un sinistre espectacle.
Per altra banda, és famosa la pintura de Delaroche que es conserva en el Museu de Nimes i que representa «Cromwell obrint el sepulcre de Carles I» (1831), escena no menys macabra que la que acabam de narrar.
Ricard Cromwell, el fill d'Oliver, protector de la República després de son pare, que visqué de 1626 a 1712, abdicà el 1659. Pot ser això li salvà la vida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.