Susana Rinaldi: «La meva missió a la vida és explicar coses cantant»

«El meu repertori parla d'Argentina però també de les diferents regions on el tango ha arribat amb força i ha sabut expressar-se amb capacitat pròpia». Una capacitat que mai expressa «rigidesa» sinó que és capaç d'«esplaiar-se a través de la milonga, la balada o el vals». Piazzola li va atorgar «el seu caràcter internacional» i ho va convertir en «una de les expressions musicals més fortes de l'actualitat». Tant, que ha arrelat en països com Finlàndia, on s'ha convertit «en una de les expressions populars del país» després d'arribar-hi devers l'any 1905.

Rinaldi assegura tenir una missió en aquesta vida: «Explicar coses cantant». Dona compromesa amb el món, recull «la veu del poble». «M'agrada cantar sobre les societats distorsionades per moviments economicosocials, capaços d'expressar-se divinament».

Sempre a través del tango, encara que d'una manera diferent a la normal. «He tractat de treure-li la seva força tràgica, el seu dramatisme, la seva solemnitat, per extreure el seu sentit de l'humor, una cosa un poc difícil de creure a primera vista».

Els grans poetes del tango com «Eladia Blázquez, Enrique Santos o Cátulo Castillo» han creat «lletres capaces de romandre en el temps». Tanmateix, per a Rinaldi al final el tango només ha de ser capaç d'una cosa: «Mobilitzar l'altre a través dels sentiments i no només de la paraula». Tal vegada per això el lament d'aquesta música és «acceptat a tot el món».