La nova editorial neix publicant el poemari Fràgi, de Xavier Bru de Sala; Cants i encants, també de poesia, de Josep Piera; L'haixix, de Charles Baudelaire, que és un fragment d'Els paradisos artificials, i L'illa i una nit, que aplega tots els contes de Gabriel Janer Manila.
Tots els volums han estat il·lustrats, seguint una política «que en principi intentarem dur en tota la col·lecció, sempre que no molesti la lectura del text», explicà Frontera. Per a aquests volums, els il·lustradors han estat, respectivament, Josep Guinovart, Ramon Canet, Joan Bennàssar i Miquel Segura.
La intenció de l'editorial és publicar un total de deu llibres per any i els primers que estan preparats són obres poètiques del portuguès Antoio Botto i de Rilke. També s'estan traduint novel·les de Balzac, Henry James, Joseph Conrad i Voltaire.
Xavier Bru de Sala va explicar a Diari de Balears que Fràgi «és una reedició 25 anys després. La primera proposta de l'editor era fer una antologia de la meva poesia amorososa. Ho vaig estar mirant i vaig arribar a la conclusió que la millor antologia era Fràgi, un llibre massa unitari per retallar-lo. L'editor va va estar-hi d'acord i així ho férem». L'obra inclou un pròleg en què l'autor explica «la distància entre les meves concepcions estètiques i el llibre mateix». Pel que fa a les il·lustracions de Guinovart, no és la primera vegada que el pintor l'il·lustra. «Té una gran sensibilitat per interpretar la poesia amorosa».
Bru de Sala també valorà el fet de publicar amb enSiola. «La centralitat és allà on es guanya, la centralitat és una vocació i un propòsit, no una circumstància geogràfica. Publicar-hi és una manera de contribuir-hi». Piera, per la seva banda, assenyalà que «he hagut de revisitar la poesia dels darrers anys i sintetitzar-la fent-ne una tria. Volia que fos un llibre nou, tant per a mi com per a qualsevol lector que s'hi aproximi, una visió renovada de tota trajectòria de trenta anys».
La idea de publicar aquesta obra la va proposar Guillem Frontera. «Al principi fou una sorpresa, però m'agrada i em renova, a més d'oferir-me l'experiència de revisitar una obra sobre la qual feia anys que no treballava. A més, mantenc uns vincles molt afectius amb Mallorca i m'agradava aquest projecte amb companys de viatge; era el suport a una iniciativa nova. Les il·lustracions són molt maques, des de la coberta, que és una porta oberta a l'infinit».
Gabriel Janer Manila comentà que «aquest volum arreplega tots els meus contes al llarg dels anys, essencialment els dels llibres El cementiri de les roses del 1971 i els de Tanto. La il·lusió per publicar-los era molta, perquè molts havien estat mutilats de manera brutal per la censura de l'època. Crec que tampoc no és un gènere en el qual hagi abundat molt, però ara aquests treballs coneixeran la versió definitiva».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.