Els tècnics de la institució insular seran els qui hauran de decidir si finalment s'aixeca la paralització dels treballs, que fou dictada de paraula el passat divendres i que ahir Bartomeu Vicenç, conseller d'Ordenació del Territori, remeté per escrit a l'empresa concessionària.
En aquesta comunicació oficial s'ordena la immediata presència d'un arqueòleg al lloc on s'estan efectuant els treballs, requisit que no fou complert malgrat ser obligatori en ser bisbe Campins «zona arqueològica», com matisà ahir mateix Joan Josep Mas, director insular de Patrimoni.
L'alt càrrec del Consell explicà així mateix que era un fet conegut la probable existència de la síquia greument afectada per les excavacions incontrolades d'Emaya en aquell perímetre de la ciutat, ja que es tracta de part del recorregut que ha estat documentat sobre aquesta canalització musulmana d'aigua que data com a mínim del segle XIV.
L'Empresa Municipal d'Aigües i Clavegueram (Emaya), que presideix el tinent de batle de Medi Ambient de Cort, Antoni Nadal, explicà ahir que «totes les actuacions de l'empresa han anat sempre destinada a evitar danys al patrimoni arqueològic de la ciutat», i que en el cas de bisbe Campins «desconeixíem l'existència de les restes de la síquia de la Font de la Vila».
Així, l'empresa municipal especificà que «tot just obrir-se l'esvoranc i detectar els vestigis, es comunicaren els fets als Tècnics de Patrimoni del Consell i es procedí a paralitzar les actuacions tot i que encara no existia cap ordre».
Finalment, Emaya rebutjà les acusacions d'Esquerra Unida-Els Verds d'haver causat «danys irreversibles» a la sèquia, ja que «en cap cas l'empresa efectuaria de manera conscient qualsevol actuació que pogués afectar el patrimoni». El portaveu d'EU-EV, Eberhard Grosske, interpel·larà Nadal al proper ple perquè expliqui el succeït.
D'altra banda, com destacà el portaveu socialista a Cort, Antoni Roig, la memòria del pla Territorial elaborada pel CIM ja culpa Cort «de total desprotecció i agressió a la trama històrica provocada per l'aplicació del pla Mirall a sa Gerreria, havent quedat arrasat el subsòl, sobretot a àrees de titularitat pública».
Roig es demanà per a què serveixen els instruments urbanístics de Cort si la institució és «la primera infractora», i recordà que el 2002 la seva formació proposà l'elaboració d'una carta de risc arqueològic per evitar incidents com aquest i que l'equip de govern ho desestimà. Per la seva banda, el portaveu del PSM a Cort, Pere Muñoz, denuncià que «l'Ajuntament no té miraments amb el patrimoni. El destrueix tot».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.