'The art newspaper' parla de nova «època daurada» de l'art espanyol

Es Baluard surt com el gran mostrador de les obres de Pere A. Serra

18/04/04 0:00

JOANA NICOLAU.Palma.
La publicació The art newspaper analitza en el número d'aquest mes la situació de l'art i el col·leccionisme a l'Estat espanyol. En un extens reportatge de Georgina Adam que porta per títol «'Viva España! Market comes of age», s'afirma que des del 2000 els artistes espanyols, tant contemporanis com d'altres segles, s'han consolidat fins a obtenir preus rècord. També especifica l'existència d'un grup de col·leccionistes que juguen un paper destacat en el mercat internacional. La publicació cita nou empresaris com els principals i, entre ells, hi figuren els germans Juan i Carlos March, hereus de Joan March, i l'editor Pere A. Serra. Els hereus de Bartomeu March també són esmentats, tot i que diu que «els darrers temps han venut part de la col·lecció».

The art newspaper ressenya que l'ampla col·lecció dels germans March inclou obres que van de Bronzino a Chardin, mentre que el nom del col·leccionista Pere A. Serra apareix vinculat a Es Baluard. En concret, s'assenyala que «la major part de les obres d'art modern i contemporani que es mostren al nou museu són de la col·lecció particular de l'editor».

The art newspaper és una publicació mensual especialitzada en art i el seu mercat. Té oficines a Londres, Nova York, París, Torí, Atenes... Se'n fan quatre edicions i arriba als cinc continents, amb una mitjana de lectors, només en paper, superior a les cent mil persones a tot el món. L'edició que recull aquest reportatge és l'anglesa, la de major tiratge.

L'anàlisi comença posant en relleu la «fortalesa» de l'economia espanyola com a desencadenant de la situació de l'art a Espanya. Fent al·lusió a «una nova època daurada», explica com en subhastes recents obres de mestres de l'art com Luis Meléndez, Sorolla, Anglada Camarasa o Goya, a més del pintor mallorquí Miquel Barceló, han doblat el preu de sortida o han obtingut rècords.

En relació als col·leccionistes, precisa que, «tot i que el grup important és reduït, en els darrers anys s'ha incrementat l'interès per l'art dels empresaris espanyols». Com a tret significatiu del seu perfil, en subratlla la «discreció», que els fa ser «poc coneguts», i afegeix que generalment els seus gusts estan «marcats pel catolicisme». Concreta que el seu interès va «dels grans mestres als artistes més contemporanis i no necessàriament espanyols».