Valeria Esposito: «'Lucia de Lammermoor' és avui també el drama de moltes dones»

JOANA NICOLAU.Palma.
La soprano napolitana Valeria Esposito serà els propers dies 23 i 25 a l'Auditòrium de Palma la cèlebre heroïna de Donizetti Lucia de Lammermoor (1835). Aquest títol obre la XVIII edició de la Temporada d'Òpera. Ahir, la protagonista del drama operístic argumentat en la novel·la homònima de sir Walter Scott parlà amb aquest diari. Serà la primera vegada que actuarà a Mallorca.

-Al contrari del que molta gent pensa, la meva opinió és que Lucia no és un personatge dèbil. Crec que és una jove amb una gran energia, sensibilitat i caràcter, capaç d'enfrontar-se al seu germà, la seva família i els convencionalismes per no trair-se a ella. De fet, la seva personalitat és qui manté viva i en plena actualitat aquesta òpera. -Sí. Lucia és un personatge amb una gran riquesa interior. Viu en un món dominat pels homes i no entén la violència amb la qual actuen o de la qual s'envolten. Avui, potser per altres motius, tant arreu del món com en la vida de moltes dones la violència és també molt present i moltes es troben sense explicació. Per això el drama de Lucia està vigent. A l'argument, Lucia pensa que el seu estimat, Edgardo, és diferent, que no és violent, però també la decep i Lucia com a solució a tanta barbàrie acaba refugiant-se en el seu món del més enllà, en un món d'espectres, víctima de la bogeria. -Tota l'òpera Lucia di Lammermoor és complicada per a la soprano però aquesta escena és la més dificultosa. S'allarga devers un quart d'hora en la qual la soprano ha de concentrar la tensió argumental. A l'esforç del cant s'ha d'afegir la interpretació de la bogeria... És una escena realment complicada, però també molt agraïda per a qui la interpreta. Lucia de Lammermoor és en si un gran drama. M'atrevesc a dir que una de les obres mestres de l'òpera. La seva música és fantàstica. -Molta cosa, de moment m'agradaria ampliar el meu repertori amb alguns títols francesos, algunes obres de Rossini... -Daniel Baremboim és molt respectuós. Cada director és diferent per això, encara que hagis interpretat un paper moltes vegades, sempre s'ha de començar de bell nou. Allò important és que l'equip aconsegueixi arribar a un equilibri i que hi hagi una bona sintonia i molta col·laboració entre tots. -Tenen una visió molt diferent als directors d'òpera. Són grans espectacles amb molt d'èxit. En el seu conjunt són molt hermosos i força cuidats en la forma, però solen atorgar més importància a l'escenografia que al cant. -Molt positius. És molt respectuós amb la tradició. A més, l'escenari m'agrada molt. És molt nou, original. El muntatge escènic incorpora novetats. El decorat és molt particular...