Fins a 120 esquelets medievals ja han sortit a llum al jaciment de sa Calatrava

Els treballs d'excavació del jaciment, que ha esdevingut el primer cementiri medieval de Ciutat, varen començar fa només un any sota la direcció de les arqueòlogues Francesca Torres i Maria Llinàs, que, segons les previsions, asseguren que les tasques d'extracció de les restes, com també diversos treballs de neteja i inventari en laboratori que s'ha de dur a terme, s'ajornaran encara sis mesos més.

Quan només es du excavada una quarta part de la zona d'enterraments, l'arqueòloga Maria Llinàs calcula que les restes òssies encara poden arribar «tranquil·lament» als 300 o 400 esquelets. Per Llinàs, això no fa més que confirmar la importància d'aquesta excavació, ja que «es tracta del primer cementiri medieval que es troba amb tanta quantitat de gent» i que mostra un gran ventall de població enterrada, que va des de nounats a persones adultes, cosa que «permet obtenir molta informació de la vida en aquesta època», assegurà.

De fet, les primeres anàlisis realitzades a peu de l'excavació varen revelar fa un any dades significatives, com per exemple que les dones havien estat més resistents que els homes a la pesta.

A més, les insercions musculars feien pensar que els homes d'aquell temps eren gent que feia un exercici físic reiterat i accentuat i que desenvolupaven treballs que implicaven càrrega; que la seva salut dental no era excessivament dolenta i que tenien patologies com l'artrosi.

Segons l'experta, que en anteriors ocasions ha qualificat aquesta troballa com una oportunitat fantàstica per obtenir una foto fixa de la població que es va veure afectada per la virulenta epidèmia, durant el temps en què s'han desenvolupat les tasques d'excavació s'ha pogut constatar certa evolució respecte a les primeres troballes. Així, Llinàs explicà que «les primeres restes que varen aparèixer estaven enterrades de manera aïllada, però, a mesura que els treballs d'excavació han avançat, s'han trobat fosses que agrupaven cossos de quatre en quatre».

Val a dir que el solar on s'estan desenvolupant les tasques es correspon històricament amb el terreny que les monges del convent de Santa Clara es van veure obligades a cedir al segle XIV perquè les autoritats poguessin enterrar les víctimes de la pesta que assolà l'Illa l'any 1348, davant la saturació dels cementiris. A hores d'ara, de la superfície total d'aquest terreny, els arqueòlegs han completat els informes que fan referència a la banda on es trobaren les restes d'estructures pertanyents a la època romana.

L'inici de les obres dels habitatges que s'han de construir sobre aquest terreny depèn ara de l'autorització del Consell, un tema del qual les arqueòlogues s'estimaren més no opinar, com tampoc no volgueren expressar el seu parer sobre la conveniència o no de conservar les restes romanes, argumentant que la seva feina es limita «a informar tècnicament».

Això no obstant, Llinàs expressà la seva preocupació pel destí de les troballes, ja que la llei estableix que el material ha de lliurar-se al Museu de Mallorca. «El problema és que en aquests moments aquest museu no té capacitat per absorbir tot el material que surti del jaciment», aclarí l'arqueòloga.

La directora de l'excavació, Xesca Torres, denuncià per la seva banda la falta de suport públic malgrat l'envergadura de l'excavació, on tota la feina de neteja i extracció dels ossos es realitza de manera manual, circumstància que requereix almenys una setmana per desenterrar un cadàver.

Segons explicà Torres, malgrat la importància dels treballs, «totes les despeses corren a càrrec del promotor de l'obra» i aventurà que «si aquest optàs per no continuar, hauríem d'abandonar». En aquest punt, Maria Llinàs recordà que la Llei de patrimoni de les Balears estableix que, en cas excepcional, «el Consell Insular podrà concedir ajuts» i lamentà que, tot i la importància de l'excavació a causa de les moltes dades que se'n poden obtenir, «l'ajuda consistí a pagar només tres arqueòlegs durant un mes».