La UIB revela per què Felip II tractà Mallorca com un «regne de segona»

Segons aquest grup d'historiadors, el monarca va eliminar una gran part dels privilegis del Regne i el consideren responsable de les conseqüències posteriors que van tenir les seves reformes.

Felip II, descendent de la casa d'Àustria, va accedir al tron el 1543, quan tenia setze anys. Els investigadors han arribat a la conclusió que sota el seu regnat Mallorca es va recuperar en el vessant demogràfic i que també va veure força ampliades les seves relacions comercials amb l'exterior. Però, d'altra banda, el sobirà va deixar el Regne en una notable inferioritat institucional respecte a la Corona d'Aragó, desatenent les peticions de les classes dirigents de l'Illa.

Com a exemple, val a dir que, segons les conclusions de les investigacions, «Felip II no va visitar mai el regne insular ni va dotar Mallorca de Corts pròpies, malgrat les reclamacions efectuades per les classes dirigents i la població». Així, els mallorquins es van quedar de cop i volta sense Corts i van ser exclosos a més a més del Consell Suprem d'Aragó, òrgan que comptava amb representació aragonesa, catalana i valenciana, a més de sarda.

Els investigadors de la Universitat asseguren que els dirigents mallorquins van demanar al monarca la creació d'una Reial Audiència a Mallorca, és a dir, la possibilitat de tenir una instància suprema judicial. Però Felip II els va atorgar una audiència que no seguia el model de les dels regnes peninsulars ni coincidia amb les reclamacions efectuades pels mallorquins.

Així mateix, els investigadors estimen que Felip II va tractar el Regne de Mallorca com si es tractàs d'un lloc de «segona categoria». A més, durant el seu regnat va fer el pas definitiu en la «castellanització» de la societat i la cultura i en l'accentuació del «monopoli» de la monarquia espanyola per part de Castella en instal·lar la Cort l'any 1561 i de manera definitiva a Madrid.

Per un altre costat, Felip II va impulsar a la Mediterrània una política defensiva que es va concretar en el reforç i la construcció de recintes enmurallats. Amb ells es tractava de protegir els nuclis urbans de les Illes. També aixecà torres de defensa que permetessin refugiar-se als talaiers que vigilaven la costa.

D'altra banda, el grup d'investigadors de la UIB ha investigat també la vida literària i cultural de l'Illa durant el regnat de Felip II. En aquest vessant de la indagació va aparèixer una abundant producció literària en llengua castellana, un tret significatiu que es va manifestar també en el món del teatre.

Per arribar a aquestes conclusions, els historiadors s'han servit dels fons documentals de l'arxiu de la Corona d'Aragó, del Regne de Mallorca, del Diocesà de Mallorca, de l'Històric de Maó i del General de Simancas, entre d'altres, a més de manuscrits de biblioteques com la Nacional de Madrid i la Biblioteca Pública de Mallorca.