El museu Diocesà s'amplia amb 1.000 m2

Després de més de tres anys han conclòs les prospeccions arqueològiques. En elles, a les dependències que antigament ocupaven les cavalleries, ha tornat a sortir a la llum el tram de l'antiga murada romana de la ciutat. Sobre aquest llenç s'inserta la paret sud del palau episcopal.

L'arqueòleg del Consell, Jaume Cardell, explicà que la ponència de Patrimoni del mes que ve avaluarà la possibilitat de deixar a la vista aquesta resta que abasta, a la vista, més de dos metres linials. Vora aquest tram de murada també hi ha un pou d'època posterior, en molt mal estat.

L'arquitecte Gamundí explicà que el principal problema de l'ampliació ha estat l'estructura. Gamundí afirmà que la construcció és de diferents èpoques i s'ha hagut de fer molta de feina per consolidar-la. Actualment encara s'ha de concretar si la sortida del museu se farà pels jardins del palau. En ells no se descarta ubicar-hi escultures. També s'estudia la posibilitat d'ampliar el museu amb les sales de la biblioteca de la Cúria.

Pel que fa al pla museològic, Lidia Homs ja treballa en ell sota el criteri de que sigui «un museu sacre molt vinculat a Mallorca». El delegat diocesà de Patrimoni, Pere Joan Llabrés, explicà que «la intenció és que sigui un museu d'art fet a Mallorca i per a Mallorca». Les sales de la planta baixa seran per a exposició permanent. Vora l'entrada del museu, s'ha previst una dependència a doble alçada on s'instal·laran peces de gran format com ara els retaules. Val a dir que una vegada acabada la reforma aquesta planta serà força espectacular.

La major part de les dependències són de volta i ofereixen grans possibilitats. El magatzem també estarà a aquesta planta. El primer pis seria per a exposicions temporals i obres de menys envergadura, com la col·lecció de ceràmica mediterrània, «molt vistosa i important», segons Llabrés. El canonge afegí que hi ha molta obra que mai no s'ha exposat. El primer pis també acolliria despatxos i altres.

Com a curiositat, en alguns murs d'aquest pis hi ha inscripcions realitzades pels presoners de l'antiga presó que durant l'Edat Mitjana tenia la jurisdicció religiosa. S'ha de recordar que durant l'època el clergat tenia jurisdicció pròpia, separada de la civil. També hi ha intervencions de Gaudí poc conegudes. Una d'elles és, segons Cardell, una escala de caragol que Gamundí explicà que fou manada construir perquè el bisbe, abans de construir-se el parc de la Mar, pogués baixar directament a prendre banys a la mar. Aquesta escala actualment té sortida al carrer, però fa anys que no té ús. També hi ha uns petits torreons ornamentats per l'arquitecte català.