TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
Fruit de la síntesi dels treballs que Amador Magraner ha anat realitzant els darrers 4 anys s'ha concebut Vigies, l'exposició que inaugura avui la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma i que, fins al 24 de juny, ofereix una visió global del repertori iconogràfic que caracteritza l'obra de l'artista, a la vegada que apropa les reflexions del pollencí sobre els temes que afecten actualment l'home.

Trenta obres, entre escultures de bronze i resina de polièster, instal·lacions, pantalles de resina de polièster, fotografies, videoprojeccions, xilografies i impressions digitals, integren aquest muntatge i testimonien que Amador ha esdevingut un artista interdisciplinar del segle XXI, capaç d'utilitzar qualsevol eina segons les necessitats creatives del moment.

Amb aquestes peces, el pollencí ha «envaït tant els espais interiors com exteriors» del centre, establint una espècie de diàleg que transita entorn de les obres i els espais en els quals han estat ubicades.

Produït íntegrament per la Fundació, la figura del «vigia» és la que articula i fa de nexe d'unió en aquest muntatge. L'artista, que concep aquestes peces com a «guardians privilegiats i observadors dels esdeveniments i la realitat quotidiana al món», vol «aconseguir que l'espectador s'integri en el recorregut com si ell mateix fos un vigia més d'aquest món global que té moments de fluctuació permanent, que sigui en constant vigilància perquè en un moment determinat haurà de posicionar-se respecte d'aquestes convulsions», explica.

Entre d'altres aspectes, i seguint el recorregut del muntatge, Amador parla de l'enginyeria genètica, «un tema molt actual que encara té molts d'interrogants a resoldre» i que subjeu a l'obra que s'ubica a l'accés del centre; i reflexiona seriosament entorn el problema de la immigració, els desplaçaments i la confrontació cultural, a partir de les figures que anomena Derives i que presenta flotant a l'estanc.

Entre d'altres aspectes que s'aborden al muntatge, destaca la configuració de l'Espai Cúbic. Un vigia que Amador situa al sostre articula aquí la lectura: Les Germinacions del mur, «actuen com contenidor de la memòria»; les Emersions, «parlen de les fluctuacions del món»; i, els Mercats, es presenten «com a metàfora dels mercats actuals».