Mor Friedrich Bergius (1949)

Miquel Ferrà i Martorell01/04/04 0:00

Tal dia com avui mor a Buenos Aires el químic alemany Friedrich Karl Rudolf Bergius (Goldschmieden, Silessia, actualment Polònia, 1884), fill del director d'una factoria química. Així doncs, seguí la tradició familiar. Estudià amb Nernst i Haber i obtingué el seu doctorat el 1907. Sota la influència d'aquest darrer es va interessar en les reaccions portades a terme sota pressió desenvolupant mètodes per tractar el carbó i l'oli pesant amb hidrogen per formar gasolina, tasca en la qual li serví de guia el conjunt de dades que havien estat reunides per Ipatieff. Efectuà una d'aquestes reaccions el 1912 i després passà de les demostracions en laboratori als processos industrials d'aplicació pràctica.

Un altre descobriment seu fou el mètode per trencar les molècules de la fusta en molècules més simples, de manera que aquestes poguessin fer possible tot un seguit de reaccions químiques que tinguessin per objecte la producció d'alcohol i sucre.

En resum, però, Bergius aconseguí la fama científica pels seus treballs en processos a alta pressió i això li fou reconegut amb la concessió del premi Nobel de Química (que compartí amb Bosch) el 1931.

L'Alemanya nazi s'aprofità, durant la Segona Guerra Mundial, del procediments Bergius, ja fos per abastir-se de gasolina o per fabricar material comestible de la fusta.

Acabada la guerra, Bergius, decebut, no volgué restar més en el seu país i marxà, primer a Àustria, després a Espanya, i finalment a Argentina. En aquest darrer país serviria com a conseller tècnic però només hi viuria un any. Ja des de la distància, aquesta nota biogràfica ens podria dur a la reflexió sobre el que escrivia el científic Georg Popp:

«No és només la intel·ligència la que ha creat en l'ésser humà la seva posició especial en la natura, sinó també la voluntat que hi resideix. Moltes coses en el nostre món només han estat i són possibles per virtut de la voluntat humana. La voluntat acompanya els grans rendiments aconseguits per l'home en el sector de la investigació. Proporciona les energies en les solituds gelades i en els territoris tropicals, per perseverar en els laboratoris i camps d'assaig fins aconseguir l'èxit. La voluntat també és sempre la que ajuda una persona a dominar el seu destí. Només ella comunica a l'home la fe per dur a terme treballs que encara en el nostre món avançat es podrien considerar meravelles. Aquestes obres de la voluntat es troben escampades per tots els indrets del nostre món... La voluntat aconsegueix substituir membres i fomentar la realització de grandiosos progressos espirituals. La voluntat és una de les meravelles més grans. Qui perd la voluntat es perd a si mateix...».