30/03/04 0:00
TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
Durant més de quatre dècades l'actor Peter Ustinov es convertí en un dels ambaixadors de l'estiu mallorquí, navegant per les aigües mediterrànies a bord del seu veler My Nichevo i fent sempre gala d'una exquisida educació i d'un tarannà propis degentleman que va ser.

Aquest temps serví al també escriptor per estrènyer vincles i conèixer els costums i la gent d'una illa que el va captivar per la seva llum fins al passat 2003, quan Ustinov, acompanyat per la seva tercera esposa, Helene du Lau d'Allemans, visità per darrera vegada Mallorca. Ja amb 82 anys d'edat, però conservant la lucidesa i el punt d'irreverència propis d'un home culte, l'oscaritzat intèrpret deia que tornava a Mallorca perquè «respirar l'aire d'aquestes costes em fa sentir viu».

El cert és que, primer al Port d'Andratx i més tard a Pollença, després de conèixer-la quan el 1982 rodà a Mallorca Mort sota el so a les ordres de Guy Hamilton, Ustinov recalà a l'Illa una vegada i una altra allunyant-se de Hollywood, ja que «la seva forma de vida no ha estat mai una cosa que ambicionàs», confessava l'actor. El Peter Ustinov que va conèixer Mallorca era una persona molt més discreta.

A cavall entre l'hotel Formentor i el Port de Pollença, l'actor, que serà sempre recordat per la seva magistral interpretació com a Neró en el film Quo vadis, repetia la mateixa rutina durant les seves estades. Al migdia sortia de l'hotel amb la seva esposa i, a peu, es dirigia cap a l'embarcador, on agafava la zodiac que el traslladava fins al seu vaixell. AMy Nichevo hi estava fins a mitjan horabaixa, moment en què tornava a l'hotel.

No obstant això, el polifacètic Ustinov fou una persona assequible, que no va dubtar a valorar a l'Illa, sempre amb ironia, els esdeveniments més importants del moment: els atemptats a Belfast de 1997, l'escàndol Clinton, el problema de Kosovo i, en darrer terme, la guerra de l'Iraq. L'actor entrava a qüestionar qualsevol matèria d'actualitat fent gala d'uns coneixements que eren producte de la saviesa que l'experiència assolida al llarg de la seva trajectòria li havia donat.

Quasi mitja vida lligat a Mallorca va fer que el grau d'implicació d'Ustinov anàs augmentant. Així s'entén que el director i productor participàs com a convidat de la Fundació Pública per a la Música en un concert de la Simfònica (1977) recitant una sèrie de poemes; i que l'any 2000 li fos lliurat el Siurell de Plata d'Última Hora, guardó que rebé «amb molta il·lusió, perquè m'estim molt Mallorca, m'agraden el seus habitants i els seus paisatges», reconeixia.