Mor l'actor i escriptor britànic Peter Ustinov

Nascut a Londres el 16 d'abril de 1921 en el si d'una família russa, Ustinov va gaudir d'una carrera brillant, marcada per l'obtenció de dos premis Oscar, el 1961 i 1965, precisament per les seves actuacions a Espartaco i Topkapi.

Fou una de les personalitats més versàtils del món de l'entreteniment de la seva època, l'estil enigmàtic i el talent del qual brollaven al teatre, al cine o a la televisió. Famós per la seva veu musical, Ustinov parlava amb fluïdesa castellà, francès, alemany, italià i rus, a més de tenir amplis coneixements de grec i turc. Malgrat la seva avançada edat, l'actor no va perdre mai el seu esperit jove, ja que sorprenia les audiències amb la seva picardia, la seva mímica, la seva extraordinària memòria i la seva inconfusible presència.

Peter Alexander Ustinov, nascut a la capital britànica dos mesos després que la seva mare hi arribàs des de Sant Petersburg per unir-se al seu espòs, el periodista Jona Ustinov, tenia a més arrels a Alemanya, Itàlia i França, per la qual cosa alguna vegada va arribar a dir que li resultava molt difícil sentir-se plenament britànic. Precisament a Mallorca, el lloc al qual viatjava per descansar durant l'estiu, declarà en una ocasió que «de britànic només en tinc el passaport».

Tanmateix, l'actor va gaudir d'una educació molt britànica, ja que va assistir a la prestigiosa Westminster School. Si bé va sobresortir des d'edat molt primerenca, Ustinov deixà els estudis als 16 anys perquè deia que s'avorria. Entrà així al London Theatre Studio, on es va fer famós com a actor i escriptor, fins al punt que va escriure la seva primera obra de teatre als 18 anys, House of regrets.

Durant la II Guerra Mundial, l'actor passà la major part del temps a la Unitat de Cine de l'Exèrcit, que li permeté escriure més i intervenir en tres pel·lícules. En acabar el conflicte bèl·lic, Ustinov es va dedicar plenament al cinema, ja fos com a productor, escriptor, director o actor, fins i tot en la versió de Hollywood de Quo Vadis? Després del seu èxit a Espartaco i a Topkapi, Ustinov utilitzà el seu talent per a la mímica en representar el 1978 el detectiu belga Hercules Poirot, de l'escriptora Agatha Christie, en una sèrie de pel·lícules, entre les quals Mort al Ni.

Al marge del cinema, tenia inclinació pel teatre, com ho prova la seva obra The Love of Four Colonels, que fou escenificada per primer pic el 1951 abans de gaudir de l'èxit als EUA. A més, Ustinov va ser un home molt sensible que va dedicar el seu temps al Fons de Nacions Unides per a la Infantesa (Unicef), del qual va ser ambaixador de bona voluntat col·laborant en projectes d'alfabetització del Fons de Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura (Unesco).

L'actor, casat tres vegades -Isolde Denham, Suzanne Cloutier i Helene du Lau Allemansi- i amb quatre fills, va escriure llibres de viatges i novel·les, i era considerat un home d'una immensa cultura. També a Mallorca reconeixia que el fet de ser polifacètic responia al seu interès per «la cultura en tots els seus vessants».

Nomenat cavaller el 1990, l'actor tenia una picardia natural que el va fer una figura benvinguda en programes d'entreteniment i com a presentador en sopars importants d'àmbit internacional. La seva capacitat per recordar anècdotes i explicar incidents sempre sorprenia els seus interlocutors.