P.GIMENEZ.Palma.
Amb una trajectòria de més de 30 anys de treball ocupant càrrecs com la direcció del Van Abbemuseum-Eindhoven, el director de Col·leccions de la Tate Gallery de Londres, Jan Debbaut, visità ahir el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard. Acompanyat pel pintor Jakob Mattner, Debbaut es mostrà gratament sorprès pels espais i les vistes d'Es Baluard i afirmà que «el Museu compta amb tots els ingredients per assolir fama i prestigi internacional».
-M'agraden els museus que tenen un creixement orgànic, és a dir que tenen un creixement natural sobre si mateixos. Aquest espai pot inspirar el treball i determinar la línia de futur que ha de seguir la col·lecció. Si jo hagués de marcar les línies d'actuació del Museu, en primer lloc, deixaria que els treballs d'artistes internacionals a l'Aljub proporcionassin una de les directrius. Altra vessant per explotar seria la dels artistes que viuen o tenen relació amb Mallorca, que confrontaria amb el panorama internacional; finalment, aprofitaria la posició de l'illa en el Mediterrani, per connectar amb d'altres centres, ja que això podria ser molt enriquidor.
-Avui no hi ha un dogma. Depèn de la col·lecció. Mentre les obres mestres parlen per si mateixes, a vegades, quan una col·lecció no compta amb aquestes grans obres, un grup de peces pot servir per al·ludir a allò que no es té. De totes maneres, la meva experiència em diu que Es Baluard té l'escala per arribar a ser important. Només és necessària una sinèrgia entre les institucions que el gestionen i un director, que en cap cas no ha de ser un secretari.
-Quines impressions us emportau d'Es Baluard?
-Crec que és molt interessant com s'ha integrat la nova arquitectura amb la murada preexistent. La intervenció és molt respetuosa i anònima. Una cosa molt bona que té Es Baluard és aquesta integració de l'antiga i la nova arquitectura que li proporciona una identitat pròpia. D'altra banda, l'Aljub marca una diferència important, ja que els artistes que hagin d'exposar-hi treballaran en una obra específica que, sense dubte, contribuirà a crear la pròpia història del Museu.
-Quina és la línia que hauria de seguir el Museu per projectar-se cap a l'exterior?-Alguns sectors han expressat el seu desacord amb el criteri expositiu del centre. Els fons de la Modern Tate tampoc responen als criteris habituals d'un museu. Quina opinió us mereix això?-Quines virtuts ha de reunir aquest director?
-Ha de tenir un projecte, visió i una forta personalitat. Treballar amb un projecte és el que acaba per donar prestigi i fama internacional a un centre.
-Existeixen d'altres factors determinants?
-El context és també molt important. En aquest sentit, val a dir que durant els darrers anys a l'Estat espanyol hi ha hagut una gran proliferació de centres d'art contemporani, que, donat el creixent interès, poden trobar la seva identitat i desenvolupar les seves pròpies col·leccions.
-Quins criteris feis valer per adquirir una peça?
-Si es tracta de la col·lecció de la Tate British, l'art del segle XV endavant, hem d'assegurar-nos que són les millors obres. Pel que fa a l'art internacional, una col·lecció relativament jove, té la mirada atenta sobre els artistes britànics però amb un desig d'obrir-se a un espai internacional molt més ampli, en resposta als canvis dels últims temps.
-Com afecta tot aquest procés al col·leccionisme?
-Malgrat aquesta dinàmica de canvi, el col·leccionisme ha de mirar-se a mig i llarg termini. Algunes col·leccions són acumulacions d'objectes, s'assemblen a una enciclopèdia aportant informació sobre petits conceptes. Jo conceb una col·lecció com una novel·la a la qual hi ha una història, uns protagonistes principals i d'altres secundaris. La col·lecció del Baluard hauria de ser una novel·la.
-Com valorau el moment actual que viu l'art?
-No el puc descriure. Treball des de fa 30 anys vuit hores al dia i no puc pensar en termes reductius. L'art és un procés obert, sempre està en marxa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.