«Les meves composicions no són especialment tristes, només cerc la veritat dins i fora meu»

El cantant Nacho Vegas actuarà en solitari i en acústic a l'escena de Sa Congregació de sa Pobla

TW
0


Les seves cançons poden sonar lànguides i tristes a alguns. Però en una audició acurada hom trobarà en les lletres de Nacho Vegas un optimisme propi de la maduresa assolida després de més d'una decada voltant per escenaris. Nacho Vegas torna a Mallorca després d'actuar en el recent homenatge a Townes Van Zandt. En aquesta ocasió, però, per interpretar les cançons del seus disc en solitari, en format acústic.

L'actuació tindrà lloc a l'Espai Jove de Sa Congregació de sa Pobla, a les 20.30 hores. L'asturià va aparèixer per primera vegada en l'exultant escena musical del Gigon de principis dels 90, que revolucionà la música independent espanyola. Començà en els Eliminator Jr. i després esdevingué fundador dels avantguardistes Manta Ray. Però les ànsies artístiques de Nacho Vegas el dugueren a una carrera en solitari.

En el 2003 Vegas signà el doble àlbum Cajas de música difíciles de parar. Però no satisfet del tot, per novembre surt a la venda Canciones desde palacio, un minicd amb 5 cançons, dues d'elles inèdites, i tres que no entraren en el tall final del llarga durada.

Com ell mateix explicà a Diari de Balears, «fer cançons és un doble procés d'autoconeixement. Qualsevol cosa que t'envolta és bona matèria primera per fer cançons, i no crec que siguin especialment pessimistes, tan sols cerc la veritat dins i fora de mi. No et feran botar d'alegria però tampoc t'entristiran el dia».

Gran part de la premsa musical especialitzada ha dedicat amples articles a la carrera de Nacho Vegas, i els seus discos han provocat rius de tinta. «Pareix ser que els agrat. Jo preferesc pensar que ho faig bé».

Després de la seva etapa en bandes de rock, Nacho Vegas està ja ben assentat en el seu costat de cantautor rock. «El futur? Ni idea, tal vegada una banda de gaites com a bon asturià!», confessa entre rialles. «Del que es fa ara em qued amb Chucho o Señor Chinarro, encara que ja tenen una certa edad. La veritat és que en el panorama rock actual fa falta un relleu generacional, tot i que a Espanya mai hi ha hagut una cultura rock».