«Tornam a fer concerts pels doblers i perquè ens agraden molt les dones mallorquines»

Los Bravos reneixen «amb les piles carregades» per recorrer tot l'Estat en una gira d'actuacions

TW
0

J.C. Palma.
La coneguda cançó dels anys 60 Black is Black tornarà a sonar en directe de la mà de tres dels membres originals que formaren Los Bravos: Mike Kennedy, Miguel Vicens i Pablo Sanllehí. Ahir presentaren a Palma el seu retorn als escenaris, que començarà el 4 d'abril, amb un concert a la Fira del Disc de Barcelona. Los Bravos tenen intenció d'actuar a les Balears i, de moment, són a l'espera de tancar contractes.

Més grans i amb la voluntat de «despertar nostàlgia» en tots els seus fans, el cantant i la base rítmica de la mítica formació tornen als escenaris amb el mateix repertori de sempre, però amb moltes ganes i sentint encara «papallones a l'estómac abans d'actuar».

Un bromista Mike Kennedy digué: «La veritat és que estic aquí per la pasta i per les mallorquines, que m'agraden més que les guiris. Si demà m'ofereixen uns milions contaria el que fos a Tómbola». Ara ja tenen concerts confirmats a tot Espanya en un any que se'ls presenta molt intens. Davant la pregunta de si es troben «en forma» per aguantar aquest ritme de vida a la seva edat, responen: «Et rept a una correguda fins al Born i ja veurem qui guanya», contestà el baixista Miguel Vicens.

La banda, que es va fer popular amb el seu número 1 a les llistes britàniques, fou de les primeres a protagonitzar pel·lícules tal com ho feien els Beatles. A més, cançons com Los chicos con las chicas «tenien un missatge entre línies que deia tot allò que el franquisme no et deixava dir obertament», explica Sanllehí. Tot i els anys passats, la banda reconeix que el seu so és el dels anys 60 «i en aquest ens mantindrem, tot i que ara disposam d'equips de so i llum que no podiem ni somiar quan vam començar», afegí Vicens.

Els músics explicaren que el 23 d'abril, aprofitant el dia de Sant Jordi, es presentarà Los Bravos. Recuerdos de una leyenda, la seva biografia autoritzada i elaborada per l'escriptor Guzmán Alonso.