Miquel Ferrà i Martorell26/03/04 0:00
TW
0

Deia en aquestes dates el gran poeta Joan Alcover en referir-se, en el seu discurs de la Humanització de l'Art a Mistral que «a l'autor de Mireia, res li manca de la forma rica i tornejada; mes per alcançar la perfecció dels parnassians i el perfum i la unció i la variada tonalitat dels neo-romàntics, no ha hagut d'emancipar-se, no ha hagut de renunciar al sol i a l'aire de Provença que nodreix i dauren i maduren els fruits sucosos i vellutats del seu enginy. Aquest és el secret de la força i l'atractiu del gran poeta, dintre i fora de Provença. En ses estrofes de cristall bohemi vermelleja el vi de collita pròpia. I la seva musa, esplèndida arlesiana, embellida amb les joies hereditàries del tresor folklòric, amorosament escoltívola als ecos de la melodia popular, la seva musa camperola, que no coneix la morfina ni els cosmètics, ni es martiritza el cos amb les cotilles de fabricació parisenca, ni s'ensafrana els cabells per a afectar una filiació exòtica i misteriosa, no és per això menys ideal ni menys airosa que la musa del bulevard, aparició nocturna que tempta els viatgers amb els deliquis dels paradisos artificials...»

No pot ser més sucós aquest text. La crítica de les modes d'aquell temps: cotilla, morfina, cosmètics, tinta de cabells...

Poc hem avançat en aquest sentit. El que ell diu paradisos artificials són avui «espais virtuals», des dels videojocs als parcs temàtics, autèntiques evasions de la realitat. Les modes del vestir continuen sent igualment tiràniques i sacrificades en mans de la gent esnob. No parlem ja dels cosmètics que mouen una de les més grans indústries universals. I es queden les drogues, els estupefaents, les blanes i les dures, les píndoles que provoquen extàsis i les injeccions que fan viatjar els cervells malaltissos.

Però Mireia, el gran poema, obria una porta a l'esperança.

Com deia també Alcover, «la victòria del poema de Mistral no significa la ciutat vençuda per la part forana. Si la filosofia és la mèdula del Faust, l'absència de la filosofia no constitueix en Mireia un títol de superioritat, i pel meu gust, haig de dir-vos, que puc posar alguns cants de Mireia entre les impressions més intenses que vaig rebre en la meva jovenesa...»

Frederic Mistral (Maillane, Bouches du-Rhône, 1830-1914), màxim exponent del moviment de renaixença de la llengua i poesia provençals en el segle XIX, aconseguí amb la publicació de la seva novel·la en vers Mireia el 1859 el premi de l'Acadèmia francesa i la creu de la Legió d'Honor. Llavors, el 1904, obtingué el premi Nobel de Literatura.