L'exposició es creà per al col·legi d'arquitectes de Catalunya el 2002 com homenatge pòstum a l'arquitecte. Durant la presentació a Palma, Benedetta Tagliabue, amb qui Miralles compartí vida i activitat professional, explicà que la filosofia de la mostra és «oferir un passeig pel nostre estudi d'aquitectura en el mateix moment en què li esdevingué la mort, alguns a mig realitzar».
D'aquesta manera, és com maquetes i plànols del nou parlament d'Escòcia (1998-2003), la facultat d'arquitectura de Venècia (1998), el nou ajuntament d'Utrecht (1999), el campus universitari de Vigo (1999-2003), el parc de Diagonal Mar de Barcelona (1997-2002)... i un llarg seguit de projectes que evidencien la rellevància internacional d'aquest arquitecte.
Un arquitecte que, com digué el president del Col·legi a Mallorca, Federic Climent, introduí en la seva obra «un grau de llibertat formal desconegut que l'aproxima al territori de l'art atribuint als seus projectes valors escultòrics». Climent realitzà un paral·lelisme entre l'obra de Sagrera i Miralles afirmant que la del català «també s'aproxima a la natura de la que pren formes de la vida complexes».
El treball de Miralles se defineix per un equilibri entre l'estètica fragmentada i convulsa i el respecte per la tradició del lloc, com també per reflectir un esperit artesà. Tant Benedetta Tagliabue com Climent destacaren la relació de Miralles amb Mallorca. Miralles, malgrat al final se'n desvinculà i l'acabà Carmen Pinós, prengué part en el projecte del parc de les Estacions de Palma. També realitzà el talús des Jonquet.
Dins del programa de l'exposició, Benedetta Tagliabue pronunciarà, el dia primer d'abril a les 20.00 hores a la Fundació Pilar i Joan Miró, una conferència sobre el treball d'Enric Miralles i del seu estudi barceloní (EMBT) en el qual treballen 40 professionals associats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.